Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  escaire
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESCAIRE m.
|| 1. imatge  Instrument format de dues peces o cames que formen angle recte, i que serveix per a traçar perpendiculars o per a comprovar la perpendicularitat d'una línia respecte d'una altra; cast. escuadra, cartabón. Entreguart, scayre, | livell, compàs, Spill 7014. Li pagam per quatre escayres de ferre, doc. a. 1309 (BSAL, viii, 262). Un scayre de ferro gran, doc. a. 1431 (Est. Univ. x, 132).
|| 2. Mena d'escarpra amb el tall formant canal en angle recte; gúbia que forma angle recte (Gir., Empordà). L'empren els fusters, i principalment els carreters, que, picant amb una maça damunt l'altre cap de l'eina, la fan servir per a fer forats quadrats.
|| 3. Martell de cap pla i quadrat, que els ferrers empren per a escairar el ferro calent picant-hi damunt amb el mall (or., occ.).
|| 4. Peça de ferro que forma un angle recte i serveix per a sostenir i reforçar les bandes del carro (Barc., Mall.).
|| 5. Angle recte (or., occ., bal.). Posar una cosa a escaire: posar-la en angle recte. Doble escaire: peça en forma de T. Fals escaire, o Escaire fals: angle oblic (or., occ., bal.).
|| 6. D'escaire: obliquament. Los espessos rajolins anavan cayent, seguits y acompassats, are a plom, are d'escayre, Pons Colla 20.
    Loc.

Fer s'escaire per un diner: fer coses penoses, excessives, per un guany molt inferior, per avarícia (Mall.).
    Fon.:
əskáјɾə (pir-or., or., bal.); askáјɾe (occ.); əsсέ̞јɾə (Palma, Manacor, Felanitx).
    Var. form.:
escaira (f.), canvi de gènere produït per la confusió de la -a i -e en el so de ə neutra en els dialectes baleàric i oriental.
    Etim.:
del llatí *ex-quadru, ‘de quadrat’.