Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. escandall
veure  2. escandall
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ESCANDALL (escandai). m.
|| 1. Peça cònica de plom que, fermada a l'extrem d'una corda o cadena, la fa anar a fons i serveix per a midar la fondària d'un paratge de la mar, d'un riu, etc.; cast. escandallo, sonda. Dos escandays la un ab piló, doc. a. 1331 (Capmany Mem. ii, 413). Un scandall fornit ab altra exàrcia, doc. a. 1433 (Cult. Val. 1928, pàg. 58). Per fil de veles e fil d'enpalomar scandalls e sàgoles, doc. a. 1457 (Arx. Gral. R. Val.). Deu escandalls | no hi plegarien, Spill 7018. Lir entre carts, no'm basta l'escandall | per trobar fons en la vostra estima, Ausias March, xxvi. Ja s'en va a fons s'escanday, Roq. 41.
|| 2. Peça de plom lligada a l'extrem del volantí per fer-lo afonar (Mall.); cast. escandallo.
|| 3. Peça de plom penjada a l'extrem d'una cordellina que serveix per a comprovar la verticalitat d'una paret o d'altra cosa (Mall.); cast. plomada.
|| 4. Corda de baixa qualitat, feta amb ventim de cànem (Pons Ind. text.).
|| 5. Conjunt de càlculs amb què es determina el cost de fabricació d'un filat o teixit o del seu tint, blanqueig o altra operació; cast. escandallo.
|| 6. Taxa o tarifa; estim del preu d'alguna cosa, fet damunt una determinada base de càlcul (Vic, Manresa, Camp de Tarr.); cast. tasa, tarifa. Los cònsols... donen a pastar la flecha del pa bell... a scandall de 116 lliures per cortera, doc. a. 1655 (arx. de Montblanc).
|| 7. Sistema per a calcular el preu del bestiar de llana que s'ha de vendre, que consisteix a pesar un o deu caps de bestiar—o només dos, un de gros i un altre de petit—i considerar llur pes com a promedi del pes de tot el ramat que es ven (Empordà, Vic, Camp de Tarr., Priorat, Segarra, Maestr.).
|| 8. Conjunt de deu caps de bestiar o altra porció del ramat, que serveix de base per a fixar el preu de tots els caps que s'han de vendre (Empordà, Plana de Vic, Sta. Col. de Q.).
|| 9. El rebuig, les ovelles que el comprador refusa (Puigcerdà).
    Loc.
—a) Anar a pic d'escandall: nàut., navegar sondejant (Barc.);—fig., entre mariners, Anar amb gran puntualitat, arribant al moment precís (Barc.).—b) Traure l'escandall a algú: donar-li compte i raó d'alguna cosa (Val.).
    Fon.:
əskəndáʎ (pir-or., or.); askandáʎ (occ., val.); əskəndáј (bal.).
    Var. form.:
escandal, forma antiga documentada com a rima de gual en aquests versos: No es empero gens pauruga | en darse al gual | ni en calarse l'ascandal, Coll. dames 726.
    Etim.:
del llatí vulgar *scandalĭu o scandacŭlu, mat. sign. || 1, derivat del verb scandĕre ‘pujar’, i que té representants també en el cast. escandallo, prov. escandalh i italià scandaglio (cf. Diez EWb 283; Meyer-Lübke REW 7649a i especialment Vidos Storia 353).

2. ESCANDALL m.
|| 1. Manifestació sorollosa o exagerada de sorpresa, de desgrat, de protesta (Olot, Empordà, Mall.) ; cast. escándalo, aspavientos. La salutejaren amb escandall de cridadiça, Ramon Vidales Vaca llet 54. Fer escandalls: fer escarafalls. «Vaja quins escandalls per no-res!»Punyal de moça! Si jo agués estat ben serè, ja'ls auria pagat cars sos escandalls de... de... madama, Víct. Cat., Ombr. 82.
|| 2. Persona cridanera (Men.); cast. baladrero. «Aquesta dona és un escandai; per no res mou un esvalot!».
    Fon.:
əskəndáј (Olot, Empordà, Mall., Men.).
    Etim.:
de escàndol, modificat per analogia de escandall art. 1.