Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  escapar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESCAPAR v.: cast. escapar.
I. intr. o refl.
|| 1. Fugir i alliberar-se, una persona o animal, d'una subjecció, d'una retenció, d'un perill. (Quan s'expressa l'objecte de què s'allibera, es posa amb la preposició de o a). Negú om no escaparà que'l diable no'l exag, Hom. Org. 6 vo. En açò no poden escapar que yo la un no y mat, Jaume I, Cròn. 23. Veurà les infernals penes a les quals serà escapat, Llull Gentil 248. Que no'n scaparia nengú que tost no prenguessen mort, Desclot Cròn., c. 168. Jo scapí de les mans de aquells prínceps e guardadors, Pere Pasqual Obres, i, 16. Si el escapa de la malaltia, l'escrit li sia retut, doc. a. 1330 (Miret Templers 549). Si nos escapam vius de la batalla, Muntaner Cròn., c. 76. Jo us prech que'm lexets anar a ma gent, e farets dos béns: lo primer, que escaparets als càrrechs de les despeses que jo fas ací, Genebreda Cons. 7. Ell ne poria fer açò que ell ne volgués, e pensàs com hi poria escapar, doc. segle XIV (BSAL, x, 51). Porien caure en la fossa de què yo som escapat, Metge Somni ii. Encara que yo us sàpia seguir fins al cap de món, no m'escaparets, Curial, ii, 17. Per aquells jo crec que són escapat moltes voltes a animosa mort, Decam. i, 28. Tremola la mesquina no en altra manera que la ovella escapada del lop, Alegre Transf. 53. Per escaparse d'una indigestió, Ignor. 77. Y de mans de la justícia | veu que no pot escapar, Costa Trad. fant. 103.
|| 2. Fugir un animal a gran velocitat. Aquest cauall és scapat a algun caualler; prenets-lo, e sia guardat per a son senyor, Curial, ii, 29. Ne puxe metre scusa que'l havia prestat ne que li fos stat furtat ne scapat [el ca], doc. a. 1477 (Hist. Sóller, i, 385).
|| 3. Anar-se'n, sortir una cosa que algú volia retenir i que venç la seva resistència. Escapar-se el riure a qualcú: riure encara que es provi de contenir-lo. A mi m'escapà el riure per sota el nas, Ruyra Parada 31. Escapar una paraula: sortir una paraula inoportuna de la boca d'algú que no arriba a tenir prou força de voluntat per a retenir-la. Doncs si d'Amor alqun parlar m'escapa, Ausias March lxxxvii. Axò m'ha escapat de la memòria, Lacavalleria Gazoph. Aquesta parauia me ha escapat, ibid. Escapar el tren, el vapor, etc. a qualcú: partir el tren o altre vehicle abans que aquella persona pugui embarcar-s'hi. Ab tota pressa, com si a l'oficiant li escapés el tren..., els donà per ben casats, Pons Auca 139. a) Sortir a qualcú l'excrement o l'orina sense que pugui evitar-ho. «Mena el nen a la comuna, que li escapa!».
|| 4. Sortir un fluid per un forat o vencent la resistència d'allò que el reté. La aygua que escapava dels molins, Rúbr. Bruniquer, v, 108. Un ratjolí d'aygua escapava de la paleta del sefreig, Rosselló Many. 57.
|| 5. Passar inadvertit. Procuré lo relotge parar per tal que no'm pogués escapar la hora que era ampresa, Bernat Metge (Est. Univ. xviii, 120).
II. tr.
|| 1. ant. Fer escàpol; alliberar (d'un perill, d'un dany). Vos deman perdó, mare mia, en lo fugir de Egipte per mi passats tans treballs, e per escapar a mi de la mort dels Ignocents, en poder dels ladres fos cativa, Pere Pasqual Obres, i, 33. E lloaren Déus qui'ls n'avia escapats, Muntaner Cròn., c. 94.
|| 2. Escapar un punt: deixar un punt sense lligar, en fer calça o altre treball d'agulla;—fig., cometre una falta, deixar de complir l'obligació. Si et vols quedar de missatje, t'hi pots quedar ara mateix, però t'advertesch que si escapas un punt, per petit que sia, donaré part an el batle, Penya Mos. iii, 185.
    Fon.:
əskəpá (pir-or., or., bal.); askapá (occ.); eskapáɾ (val.); əsсəpá (Palma, Manacor, Pollença).
    Sinòn.:
fugir, campar.
    Etim.:
del llatí *excappare, ‘fugir’ (originàriament, ‘deslliurar-se de la capa, fugir de sota la capa’). Cf. Meyer-Lübke REW, 2952; Bourciez Elém. 75.