Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  escrivà
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESCRIVÀ m.
|| 1. El qui té per ofici fer escriptures, còpies, expedicions d'actes; més especialment, el qui per ofici públic està autoritzat a donar fe de les escriptures i tots altres actes per als quals és requerit; cast. escribano. Si tu, fill, fas fer un libre a alcun escriua, Llull Gentil 311. Si l'escriua scriuia ço que no degués, Consolat, c. 57. Aquell escrit donà als seus escrivans, Muntaner Cròn., c. 86. E mentres lo scriva scrivia, ell correch lo cavall, ibid., c. 91. Offici de scrivà requer hom ab gran consciència en quant ab una plomada de tinta pot un hom levar e baxar, perdre o guanyar, Eximenis Cosa publ., c. 386. L'escriua desastruch lo paper met del seu, Jahuda Dits, c. 4. Escrivà major: el notari que figurava com a cap dels escrivans d'una Audiència o Cúria. Escrivà de ració: funcionari encarregat de portar l'inventari dels béns i compte de les despeses de la casa reial. Un hom leal e vertader e diligent qui comptar e scriure sàpia volem esser assignat profitosament proveens, lo qual scrivà de ració disposam esser nuncupat, al offici del qual declaram pertànyer tenir quatre libres, ço és lo primer lo qual carta de ració volem esser nomenat, en lo qual no haja àls escrit sinó tan solament los noms d'aquells qui per domèstichs nostres haurem reebuts...; lo segon libre tendrà encara qui libre de notaments serà appellat, en lo qual escrisca e not... totes joyes, draps d'aur, de seda..., vaxella d'aur d'argent e totes altres joyes...; e lo terç libre en lo qual no s'escrisca sinó la messió de nostra casa real, lo qual libre de comtes manam esser nomenat...; lo quart libre lo qual registre appellat serà volem esser, en lo qual los albarans de quitació de vestir e de gràcia e encara d'acurriments seran e deuran esser registrats e escrits, Ordin. Palat. 162. Escrivà de manament: cadascun dels escrivans de l'oficina del rei o d'altres grans cases, que escrivien cartes i altres documents a requesta i manament de llurs senyors. Ordonam que d'aquí avant en la dita nostra scrivania ordinàriament sien dotse scrivans de manament bons e sufficients e feels qui letres escrisquen e totes altres escriptures a la scrivania pertanyents, Ordin. Palat. 116.
|| 2. ant. Escriba de la llei judaica. Aquella dels scribans e fariseus, Evang. Palau. Los prínceps dels sacerdots judaychs e'ls scriuans, Serra Gèn. 205. Dels sacerdots judaychs e los scriuans del poble, Villena Vita Chr., c. 70.
Escrivà o Escribà: llin. existent a Vergés, Barc., Vandellòs, Anglesola, Vinaròs, Almassora, Val., Alcoi, Benissa, etc.
    Refr.

—«A bé o mal andar, de ta part l'escrivà»: vol dir que en els plets no sol guanyar precisament el qui té raó, sinó el qui té amistat o influència dins la Cúria (Mallorca).
    Fon.:
əskɾiβá (or.); askɾiβá (occ.); eskɾivá (val.); əskɾivá (bal.).
    Var. form.
ant.: pl. escrivants (Per vici de scriuants hi fo aiustada, Hist. Troy. 122), per confusió del sufix -ans amb el més freqüent -ants.
    Etim.:
del llatí scribāne, mat. sign., format damunt scrība per adopció del sistema de declinació -a -ānis (cf. Grandgent Vulg. Lat. § 359).