Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  esfera
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESFERA f.: cast. esfera.
|| 1. Cos o espaí limitat per una superfície tots els punts de la qual equidisten d'un punt interior que és el centre. Rei n'era Atlas, aquell qui de la blava volta | los signes a una esfera de jaspi transplantà, Atlàntida i. Especialment: a) Astre. Les esferes que en dança armoniosa giravolten per los espays, Verdaguer Fug. 93.—b) Esfera celeste, o simplement esfera: superfície aparent del cel, en la qual semblen situats els astres i concebem traçats els diferents cercles astronòmics. Y veja per l'alta esfera | axams d'estrellas y móns, Roq. 26.—c) Representació artificial d'un astre o d'un conjunt d'astres mitjançant un globus. Esfera terrestre: la que representa la terra. Esfera armil·lar: aparell compost de diferents cercles en el centre dels quals hi ha una bolleta que representa la Terra i al voltant de la qual en giren dues de més petites que representen el Sol i la Lluna; serveix per a fixar l'estructura de l'univers i determinar les posicions i els moviments dels astres.—d) Esfera de rellotge: disc sobre el qual giren les busques i estan numerades les hores. Hon sta la sfera del relonxe, doc. a. 1524 (Aguiló Dicc.).
|| 2. L'espai en què obra un agent natural. Lo foch... natural cosa sia muntar a ensús... com la esphera del àer e la esphera de l'aygua sia enfre ell e la terra, Llull Felix, pt. iv, c. 3. Reposen los elements en llus speres [sic] per la amor que a llurs propis lochs porten, Tirant, c. 114.
|| 3. fig. Espai en el qual s'exerceix la influència, la coneixença, l'acció d'algú. «La meva esfera pròpia és la política». «Ficar-me en negocis bursàtils seria sortir de la meva esfera». La meva finca de Corriol... em donà ocasió, dins la meva modesta esfera, d'entrar en qüestions electorals, Pla SB 247.
    Fon.:
əsfέɾə (Barc.); esféɾa (Val.); əsféɾə (Palma).
    Intens.:
—a) Augm.: esferassa.—b) Dim.: esfereta, esfereua, esferiua.
    Var. ort.
ant.: esphera, spera.
    Etim.:
pres del gr. σφαῖρα, mat. sign. || 1.