Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  esforç
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESFORÇ m.: cast. esfuerzo.
|| 1. Vigor, força. Los franceses no vulrien negun esfors de la corona d'Aragó ni negun creximent, doc. a. 1308 (Finke Acta Ar. 533). Era ops en aquest punt que hagués seny e esforç, Muntaner Cròn. c. 71. Tot l'esforç de les dones és en la lengua, Tirant, c. 68. Supplicaua a la sua sagrada Filla prengués sforç en ses dolors, Villena Vita Chr., c. 206.
|| 2. Acte d'esforçar-se; aplicació de la força a la consecució d'un fi. «Fer un esforç». Nedant s'adreça a espatlles de l'ona amb gran esforç, Atlàntida viii. És un esforç titànic de la terra, Canigó xi. Va aver de fer prou esforç perquè el seu fill no se li escapés, Massó Croq. 161.
    Fon.:
əsfɔ́ɾs (pir-or., or., bal.); asfɔ́ɾs (occ.); esfɔ̞́ɾs (val.).
    Var. ort.
ant.: sforç; esfors; asforts (doc. a. 1452, BSAL, ix, 333); esforch (forma errònia, ap. Proc. Olives 752).
    Intens.:
esforcet (Un esforcet més, Sant Ramon gloriós!, Moreira Folkl. 141).
    Etim.:
derivat postverbal de esforçar.