Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  espècie
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESPÈCIE (ant. espècia). f.: cast. especie.
|| 1. Idea, imatge d'una cosa en l'enteniment. Espècie sensible: disposició psíquica produïda en la potència sensitiva per la impressió d'un objecte. Espècie intel·ligible: representació de l'essència d'una cosa en l'enteniment sense les qualitats sensibles ni notes individuants. Ha donada Déus virtuts als elements... a engendrar lurs semblances, les quals han en los corses composts segons la disposició de aquelles espècies, Llull Felix, pt. iv, c. 2. Imprimex en aquell la spècia e similitut del objecte, Albert G., Ques. 62. Quant les spècies visibles de les coses vistes més se auneixan en l'ull, tant millor representan aquelles, ibid. 76 vo. Les espècies o les imatges de les coses visibles fereixen los ulls y de aquí passan a la fantasia, Lacavalleria Gazoph. M'ha vingut a mi una bona espècie per arreglar tot lo danzado, Rond. de R. Val. 41. Venir o acudir a qualcú l'espècie d'una cosa: acudir-li la idea. Lo sabater, fent com aquell que li acut la espècie, les crida, Vilanova Obres, iv, 123. Bé, ja'm faré entendre si no'm ve l'espècie, ibid. 16. Tenir espècie d'una cosa: tenir-ne idea, recordar-se'n. Ara me parex que en tench una mica d'especi, Ignor. 62. Fer espècie d'una cosa: fer-ne memòria, reconstruir-ne la idea que estava oblidada; fer-ne menció (Mall.). «Jo esperava que em parlàs del seu projecte, però no em féu espècie de res». Deixar anar una espècie: enunciar una idea, anomenar una cosa. Escapar-li a qualcú una espècie: sortir-li de la boca inadvertidament unes paraules que desperten determinada idea. Dur espècie a qualcú: tenir-hi una idea fixa, dur-li tírria. Tenir espècies: tenir manies o idees fixes (Mall.).
|| 2. Semblança, aspecte, aparença. Les mullers de alguns preses... entraren de nits en la presó per escusa de pendre lur comiat, e puys, despullades lurs vestidures, faeren-les vestir als dits marits lurs, los quals fenyent espècia de dolor, ab los caps cuberts exiren de la presó e fugiren, Metge Somni iv. Déu féu les coses elementals que són posades en los elements, en espècie e semblança de aquells, Tomic Hist. 1. Sots espècia de amistat volia matar aquell qui no'n tenia culpa, Isop Faules 41. Espècies sacramentals: els accidents de pa i vi que resten en l'hòstia després de consagrada. Combregar devall de totes dues espècies de pa y de vi, doc. a. 1735 (Hist. Sóller, ii, 967).
|| 3. lòg. Grup d'individus que tenen atributs comuns i són designats pel mateix nom; concepció subordinada a una altra anomenada gènere, del qual difereix per tenir més atributs i comprendre menys individus. En axí defallen los ulls a veer tots los genres e les espècies, Llull Cont. 124. Ni los jenres ni les espècies ni'ls individuus no s'alterejen la un en l'autre, car substància no s'altereja en accident, Llull Cont. 321, 16. Con lo cors compost que ix engenrant dels elements en altra spècia que no és negun dels elements, Llull Felix, pt. i, c. 10. Los membres composts poden esser divisits en altres spècies, Cauliach Coll., ll. i, d. 1a, c. 1. Ha més cura del individuu que de la spècia, Albert G., Ques. 46 vo. Adnotant la diversitat de gèneros y spècies de verbs, Ordin. Univ. 1596, fol 22.
|| 4. hist. nat. Categoria de classificació inferior al gènere i superior a la varietat Dels animals o plantes, grup dels qui posseeixen en comú un o més caràcters importants que els distingeixen d'altres grups similars, i que poden procrear entre ells reproduint-se llurs caràcters entre els descendents. En mineralogia, el conjunt d'individus composts d'iguals elements i en les mateixes proporcions, en què les molècules primitives presenten idèntica forma regular. Totes quantes espècies elements componen, servexen tan solament a una espècia humana, la qual humana espècia és sobre totes les espècies elementades, Llull Cont. 316, 21. Més amaua esser en espècia de porch que en espècia de leó, Llull Felix, pt. vi, c. 4. Per què en cascuna spècia de peix és millor lo xich que lo gran?, Albert G., Ques. 11. Deu usar de matrimoni per raó de la conservació de la spècia humana, Egidi Romà, ll. i, pt. 1a, c. 11.
|| 5. Natura pròpia a un cert nombre d'individus que permet reunir-los dins una mateixa categoria. Mobles de qualsevol condició o spècia, doc. a. 1463 (Arx. Cor. Ar., reg. 6 intr.). Ferramenta de diverses spècies, Inv. Pellisso. Malalties de mala spècia, Molera Pron. 1533. Per a reduyr monedes de una spècia en altra, Ventayol Pract. Merc. Specificant la spècie de moneda per fer los pagaments, Rúbr. Bruniquer, v, 93. Qualsevols espècies de mercaderias en la present ciutat, doc. a. 1678 (González-Sugranyes Hist. Grem. ii). Ni fer pagaments alguns de qualsevol espècie y calitat, doc. a. 1688 (Col. Bof. xli).
|| 6. Manera, modalitat d'una cosa, per la qual aquesta es classifica en una determinada categoria. Assò és una spècie de fraternitat, doc. a. 1408 (Col. Bof. xli). Les formigues són una espècie de república; les formigues fan o tenen una espècie de república, Lacavalleria Gazoph. Damunt una espècie de còfia vermella, Verdaguer Exc. 44. Es una espècie de lloba estreta, Alcover Cont. 84. Va sentir-se una espècie de terratremol, Rosselló Many. 31. Vós sou una espècie d'òliba perquè sempre 'm cercau s'oli, Roq. 38.
|| 7. Objecte o conjunt d'objectes que es poden usar o consumir directament (per oposició a moneda, que no es consumeix, sinó que té només valor adquisitiu). Pagar en espècie: pagar lliurant fruits o mercaderies, i no diners. Se sobrentén que aquest gasto és per coses que no se recuyexen en espècie, Ignor. 22. Tenen incumbència de replegar llimosnes en diners y en espècies, ibid.
|| 8. pl. Substàncies aromàtiques o picants que s'empren per a condimentar el menjar, com pebre, canyella, claus, etc.; cast. especias. Ypoticaris hi hauia de Montpesler e de Leyda que hi uenien espècies, Jaume I, Cròn. 265. Encara provehir deurà l'apothecari que ell confesca et faça o de allonre procur confits o espècies per les altres persones, Ordin. Palat. 88. Donaren-li a menjar espècies y confitures, Comalada Pierres Prov. 72. Un xavo d'espècies, Vilanova Obres, xi, 140. En aquesta accepció és freqüent que el mot canviï la e tònica en i, convertint-se en espícies, que és la forma conservada a les Balears. Evitar de dir... spícies per spècies, Regles esq. 72. E ages espícies, so és asaber nous de xarch e clauels de girofle, Flos medic. 209 vo. Més se li dóna sal y espícies, doc. a. 1669 (BSAL, 150). a) fig. Picantor satírica, burlesca, picaresca (Mall.). Es pronòstichs que se fan de moda tenen més sal y espícies, Roq. 21.
    Fon.:
əspέsiə (or., men., eiv.); espέsie (occ., val.); əspέsi (pir-or., mall.);— || 8 i 9, əspísiəs (men.); əspísis (mall.).
    Var. form.
ant.: espície (En los quals són conseruades les espícies desirades per la ordial matèria, Llull Doctr. Puer., 94, 1).
    Etim.:
pres del llatí specĭe, mat. sign.