Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  espòs
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESPÒS, -OSA m. i f.: cast. esposo, esposa.
|| 1. Persona unida a una altra en matrimoni. Si doncs la esposa o els parents d'eyla enans que eyl la prena en faç d'Esglea no li en fayen donació, Cost. Tort. V, i, 17. Perquè lexes a mi que són te sposa e te amiga, Eximplis, ii, 36. Yo diguí: Per cert que'm plau | de ser-te spos, Martinella, Crich-crach 41. Aquesta cadena, lo meu leal amich y espòs, vos pose per causa que prengau possessió del meu cos, Comalada Pierres Prov. 32. Mots innocents d'esposos enamorats nos dèiem, Atlàntida vi. Fou dels novells esposos habitacle, Alcover Poem. Bíbl. 42.
|| 2. fig. Persona o cosa amb qui Déu o l'ànima s'uneix íntimament i perpètua. M'heu lligat amb flonjos llaços a vostra esposa la Creu, Verdaguer Idilis. Son cor encantava l'espòs virginal, Costa Poes. 30. Vora'ls peus de l'Espòs | brollen tos salms, Orlandis Poes. 31.
    Refr.

—«Al molí i a l'esposa, sempre li falta alguna cosa» (Val.).
    Fon.:
əspɔ́s, əspɔ́zə (or., bal.); espɔ́s, espɔ́za (occ., val.). Es paraula d'ús gairebé exclusivament literari.
    Sinòn.:
— || 1, marit, home (=espòs); muller, dona, senyora (=esposa).
    Etim.:
del llatí sponsus, sponsa, mat. sign.