Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  esperó
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESPERÓ m.
|| 1. Instrument de metall compost d'una punxa o una rodeta amb algunes punxes, que es porta a la part posterior de la bota de cavalcar i serveix per a ferir el ventre de la cavalcadura i estimular-la a caminar; cast. espuela. Esperons són donats a caualler a significar diligència e espertesa, Llull Cavall. 24. Bèstia dura e pererosa ha mester... esperons o agulló ab què hom la punya per tal que vaja tost, Llull Cont. 135, 26. Ab CC cavallers francesos tots ab esperons d'or, Muntaner Cròn., c. 240. Lo infant don Jaume frare nostre, que aquell dia nos calçà los esperons, Pere IV, Cròn. 83. Com acamina, sonant van sos esperons, Llorente Versos, i, 74. Esperons genets o de la geneta: els que formaven part de l'equip especial per a cavalcar a la geneta. Un parell d'esparons genets daurats, doc. a. 1365 (Rubió Docs. cult. i, 207). A obs dels sperons o acicats del jahez de la gineta, doc. a. 1469 (Arx. Gral. R. Val.). Un perell de sperons de la geneta, doc. a. 1491 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Punyir o donar o brocar o ferir dels esperons: donar cop d'esperó per incitar el cavall a córrer o caminar. Lo comte puny dels sperons son cavall, Desclot Cròn., c. 9. Henrich Fontaynes... donant d'esperons correch vers Curial, Curial, i, 18. Guardau no li donàsau gens dels esperons ni'l correguéseu fins que aurà complits quatre anys, Flos medic. 20. Ferí dels sperons al seu cauall, Tirant, c. 319. Brocà lo cauall dels sperons, Curial, i, 32. Tirant fermà dels sperons, lunyà's un poch e tornà a parar la ballesta, Tirant, c. 92. Esperó batut: corrent molt la cavalcadura, a cop d'esperó. Los qui en aquella se eran retrets, sens dar peu a terra, esperó batut tiraren la via de la gent del dit Sala, doc. a. 1485 (Ardits, iii, 46).
|| 2. fig. Allò que incita i mou a obrar, a fer alguna cosa; cast. acicate. En exos moments que foren delitós esperó de ma jovenesa, Collell Flor. xvii. Es cafè és s'esperó de s'inteligència, Roq. 13. Fonc necessari l'esperó del ridícul, Galmés Flor 14.
|| 3. Eminència ossosa que es forma a la part posterior dels tarsos de certes aus, especialment dels galls, i que els serveix d'arma defensiva; cast. espolón. Treuen cresta y esperons, Salvà Poes. 61.
|| 4. Cos sortit que certs vaixells de guerra, especialment els cuirassats, tenen a la part de proa i sotaiguat, i que els serveix per a envestir i enfonsar els vaixells enemics amb la força de la topada; cast. espolón.
|| 5. Cos sortit que apuntala i reforça un edifici o altra construcció; cast. espolón, estribo. A tots los esparons de la sglésia avia sengles gibrells plens de terra y teya, Lumen Domus, i, 300 (ap. Aguiló Dicc.).
|| 6. fortif. Angle sortit enmig de la cortina o davant una porta en les fortificacions antigues; cast. esperonte. Axí u feren fins tant que hagueren passada la torre del speró, Tirant, c. 300. A la botigue olim del moll, assats prop lo speró de Lauant, doc. a. 1465 (Butll. C. Exc. Cat. xxxviii, 21). Ans de migjorn caygué e se enderrochà lo speró de ponent qui's té ab la muralla de la drassana, doc. a. 1495 (Ardits, iii, 118).
|| 7. Angle agut format per un extrem d'edifici (Mall.); cast. espolón. Sa casa que fa esperó just davant la Missió, Ignor. 55.
|| 8. Bordó per a tancar els clots fets al peu dels arbres. Y fer las bassas ab los esperons necessaris per a poder-se regar los dits olivers, doc. a. 1799 (Aguiló Dicc.).
|| 9. Allargament tubulós, dret o torçut i generalment apuntat, del calze o de la corol·la d'una flor; cast. espolón.
|| 10. Ullet dels sarments davall el punxó de la pampa (Falset, Gandesa).
|| 11. Esperons de coc o de pastisser: rodetes per a ornar les pastes, panades, crespells, etc. (Mall., ap. Aguiló Dicc.).
|| 12. En una llevada d'hort, cavallonet que parteix dels cavallons que formen la llevada i es dirigeix obliquament per dirigir l'aigua a una planta (Ribera de Ció).
|| 13. Esperó de sembrat: planta ranunculàcia de l'espècie Delphinium pubescens (Cat.); cast. espuela de las mieses.
|| 14. Esperó de gall: varietat de raïm que fa els grans llarguers (Mall.).
|| 15. Esperó de cavaller: planta ranunculàcia de l'espècie Delphinium Ajacis (Cat., Val., Bal.); cast. espuela de caballero.
Esperó: llin. existent a La Sellera, Oristà, Torre de Cabdella, etc.
    Loc.
—a) No caldre esperons per a córrer: esser molt actiu.—b) Dur els esperons ben esmolats: estar molt preparat per a la lluita, discussió, venciment de les dificultats, etc.
    Fon.:
əspəɾó (pir-or., or., bal.); aspeɾó (occ.). A moltes regions es va introduint en el llenguatge quotidià el castellanisme espuela.
    Intens.:
esperonàs, esperonot, esperonet, esperoneu, esperonetxo, esperoniu.
    Etim.:
del llatí tardà sporōnus, mat. sig. || 1, pres del fràncic sporo (cf. Meyer-Lübke REW 8130a).