Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  esperar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESPERAR v.: cast. esperar.
I. Creure que s'ha de realitzar o ha de venir allò que un desitja, s'imagina o tem. a) tr. i amb complement directe exprés: Per zo quan io esperaua la uostra paga, doc. segle XIII (Pujol Docs.). En tu pos ma esperança, de tu esper benedicció, Llull Gentil 59. Esperàvem esser rey aprés la mort, Pere IV, Cròn. 63. No vulles esperar guardó de ells, Genebreda Const. 33. Altre premi de tanta amor no spere sinó o presta mort o presta vida, Tirant, c. 316. Com esperava | e desijava | que jo morís, Spill 2935. Sempre he vist que a les cases on s'esperen hostes, abans de rebre'ls ja s'ha fet dissabte, Pons Com an., 171. Dolcesa com la teua al món no esper trobar, Salvà Poes. 29.—b) intr. o refl., regint la proposició en per introduir la persona o cosa de què es creu que ha de venir quelcom: La gran misericòrdia de Déu vull tots temps amar e en ella esperar, Llull Blanq. 1, 17. On pus fortment era trebaylat, pus forment se confiaua e se esperaua en Déu, Llull Felix, pt. viii, c. 21. Deuen sperar e confiar en lo llur Creador, Pere IV, Cròn. 23.—c) absol. Tenir confiança ferma en el que ha de venir. Qui molt ama, molt spera, Villena Vita Chr., c. 246. Un cor que creu, ama y espera, Costa Poes. 21.
II. || 1. Estar sense moure's d'un lloc o sense fer alguna cosa fins a l'arribada d'algú, de quelcom, fins a la realització d'un esdeveniment. a) Amb complement directe exprés indicant la persona o cosa que ha d'arribar. Enuiam al rey que anaua caçan denant nós que'ns esperàs, e ell esperà'ns, Jaume I, Cròn. 479. Felix esperà que'l pastor li digués algunes paraules, Llull Felix, pt. iii, c. 1. Són cridades o esperades per lurs amadors, Metge Somni iii. Com la comtessa veu entrar les honrades dones, sperà que's fossen assegudes, Tirant, c. 3. Los ancians... dissimularen la cosa esperant quina exida haurien aquests fets, Curial, i, 12. Aquí sperà nauili qui anàs Ultramar, Paris e Viana, 24. Esperau-lo, que no's pot torbar gaire, Alcover Rond. i, 141. Escolta que escoltaràs, esperant les campanades del rellotge, Ruyra Parada 17.—b) absol. Veu a Phelip qui staua a la porta sperant, Tirant, c. 98. Donchs esperau, senyor, hun poch, Somni J. Joan 130. Mos han respost: «Ja va», y encara esperam, Vilanova Obres, xi, 217.—c) refl. Vols que te'n digue més? Espere't, que ultra innumerables ystòries poria recitar, Metge Somni iv. Esperats-vos aquí, Serra Gèn. 26. Oh Mort, esperau-vos per charitat, Vent. Pel. 21. Espera't un poch mentres que cerque qui'ns ajut, Faules Isòp. 16.
|| 3. Deixar venir una cosa dolenta sense fugir-ne o desviar-se'n. Per temor que'l colp no fos tan gran si l'esperàs de dret en dret, lexà's caure del caual, Jaume I, Cròn. 26. Les creatures ignocents qui speren mort, Muntaner Cròn., c. 54. Es trist aquell qui lo seu colp spera, Tirant, c. 322. Les dames... estaven | esperant els colps ab por | dels ous noscats que tiravan, Penya Poes. 290.
|| 3. fig. Esser segur que esdevindrà, que vindrà una cosa (bona o dolenta). On són los mèrits qui t'esperen aprés ta mort, Llull Blanq. 15, 3. Dels mals qui me speren me planguen, Tirant, c. 3. Una semblant pena lo espera, Lacavalleria Gazoph. La sort de Judas los espera, Aguiló Poes. 21. Li espera la prova dura, Costa Agre terra 116. La feyna m'espera a dalt, Vilanova Obres, iv, 11. Quin dia del Corpus me s'espere!, Guinot Capolls 82.
    Loc.
—a) Espera i aguarda (Tarr., Men.), o Espera i esguarda (Empordà): esperant molta estona amb impaciència. «Jo a les deu ja era allà, i espera i aguarda, ell no ha vingut fins a les onze».—b) Tant s'esperessin les llebres!: es diu quan un està impacient esperant que un altre acabi d'enllestir-se, d'arreglar un assumpte, etc. (Empordà).—c) Esperar amb candeletes (Cat.), o amb candeleta (Val.), o Esperar el sant adveniment, o Esperar el mannà, o Esperar la vinguda de l'Esperit Sant, o Esperar com les ànimes el bé, o Com si esperassin el perdó: esperar una cosa amb gran desig i impaciència. Tots estaven esperant-los com si esperaren el perdó, Rond. de R. Val. 42. Cada setmana tots esperàvam ab candeletes lo dijous a la tarda, M. Genís (Jocs Fl. 1876, pàg. 303).—d) Esperar d'asseguts: esperar sense confiança d'obtenir o que arribi allò per què s'espera (Mall.).—e) Esperar a collet o en es coll: esperar el caçador que acudeixin els tords al coll de caçar; fig., esperar en lloc retirat o oportú per a venjar-se. Que no en feya cas...? Donchs l'esperaria a collet y ja veurien ell y l'altra gent si el beneyt del sacristà tenia fibra o no en tenia, Nadal Ben. porq. 105.
    Refr.
—a) «Qui espera, es desespera» (Cat., Val., Bal.); «Qui espera, delera» (Camp de Tarr., Maestr.).—b) «A qui temps espera, temps li falta»: vol dir que el qui deixa les coses sense fer pensant tenir temps de fer-les, sol quedar enganat (Mall., Men.).—c) «Qui espera i alcança, diu que no es cansa».—d) «Esperar i no venir, estar en lo llit i no dormir, servir i no agrair, són tres coses de fer morir» (Val.).—e) «Qui la mort d'altre espera, la seva veu primera».—f) «Esperar que mudi es joc, esperança d'albercoc» (Mall.).—g) «Esperem el mal temps amb la panxa plena».—h) «Esperant el bé, passam el mal»: vol dir que amb l'esperança de millorar, són suportables les tribulacions.—i) «Qui ho espera per dissabte, dejuna, manlleva i capta» (Mall.).—j) «Mentres esperen no hi ha que frissar»: ho contesta aquell a qui han dit que faci via perquè l'esperen (Mall.).—l) «Qui espera peix, espera fam»: significa que no és gens segur agafar peix (Mall.).—m) «Qui escudella d'altri espera, freda se la menja»: va contra els qui confien les coses pròpies a l'esforç dels altres (Mallorca, Menorca).
    Fon.:
əspəɾá (or., men.); aspeɾá (occ.); espeɾáɾ (val.); əspeɾá (mall.).
    Etim.:
del llatí sperare, mat. sign. I.