Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  espetec
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESPETEC m.
|| 1. Soroll sec, com de cosa que esclata (pir-or., or., occ., val.); cast. estallido, chasquido. S'estimba amb castells d'aigua l'esllavissada serra | i al cru espectec s'esquerda l'Atlàntida trement, Atlàntida iv. Lo únich que poden dir els qui ni l'espetech de les dues escopetades han ohit, Oller Rur. Urb. 167. Acompanyava las ditas ab espetechs de llengua, Pons Auca 134.
|| 2. Esclat de claror; gran llum que apareix sobtadament; cast. resplandor. Les muntanyes | fent extremir a l'espetec del llamp, Atlàntida, introd. Un picotí de diamants ab un espetech de claror capassa de retornar la vista, Vilanova Obres, vii, 150.
|| 3. Xàfec, pluja forta i de poca durada (Barc.); cast. chaparrón.
|| 4. pl. Esforços i contorsions per obtenir una cosa (Camp de Tarr., Maestr.); cast. aspavientos. «Els estudiants a la fi del curs han de fer molts espetecs per assolir l'assignatura».
|| 5. Tros d'escorça arrabassat del pi (Penedès).
|| 6. Botifarra que no es cou, sinó que la deixen assecar i després se la mengen (Navarcles).
    Fon.:
əspətέk (pir-or., or.); aspeték (occ., val.).
    Etim.:
derivat postverbal de espetegar.