Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. espiar
veure  2. espiar
veure  3. espiar
veure  4. espiar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ESPIAR v. tr.
|| 1. Observar cautelosament i d'amagat; cast. espiar. Espien si alcunes dones nostres entren en la ciutat, Llull Blanq. 41. Ell hac espiat hun dia que mil e cincentes bèsties eren vengudes de la ost del rey de França, Desclot Cròn., c. 143. Poques coses són que no faessen vuy per diners: logrejar, lagotejar, fer mals contractes, espiar a altres, Metge Somni iv. Venits spiar lo regne, Serra Gèn. 38. Calef qui... per lo dit Moysès fon tramès per espiar e regonèxer la terra, Villena Vita Chr., c. 268. No dónes una passa que no la t'espiïn, Alcover Cont. 380.
|| 2. Observar d'amagat els altres i recontar-ho per mala intenció; cast. espiar, soplar, delatar.
|| 3. Mirar atentament; fixar l'atenció (Rosselló, Conflent, Cerdanya, Vallespir, Empordà, Eiv.); cast. mirar, observar. Sempre espiava el temps, Saisset Hist. com. 13. Espia que podem rodolar tots dos a la ribera, Massó Croq. 49. Ullets que la bosquina obrís a espiar la gloriosa sortida del sol, Ruyra Parada 61. «¿Què espia aquest, ara?»: es diu referint-se a un qui està mirant importunament els altres (Eiv.).
    Loc.
—a) Espiar la costa: observar o contemplar amb curiositat (Mall.): «La fi del món ja s'acosta, | n'hi ha qui senyals han vist: | sa mare de l'Anticrist | per aquí espia la costa» (cançó pop. Llucmajor).—b) Espiar l'ocasió: procurar de trobar una oportunitat.
    Refr.

—«Qui espia pels forats, espia les seves maldats»: vol dir que el qui escolta o mira d'amagat, sol veure coses que no li agraden (Segarra, Urgell).
    Fon.:
əspiá (pir-or., or., bal.); aspiá (occ.); espiáɾ (val.).
    Sinòn.:
— || 1, espiocar, sotjar, guaitar.
    Etim.:
del gòtic spehon, mat. sign. || 1.

2. ESPIAR v. tr., nàut.
Lligar amb les espies; cast. espiar. a) refl. Ajudar-se amb l'espia; treure una embarcació de perill estirant per l'espia; cast. espiarse.
    Etim.:
derivat de espia || 4.

3. ESPIAR v.,
grafia incorrecta: V. expiar.

4. ESPIAR v.,
grafia incorrecta: V. aspiar. Si no has filades set fuades d'aquest muxell y no les me dus espiades, Alcover Rond. i, 74.