Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  espigar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESPIGAR v.
|| 1. intr. Posar espiga, treure espiga les plantes; cast. espigar. Los blats espigan, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. intr. o refl. Treure espigó les plantes quan ja ha passat llur tendror; cast. envejecerse. Un brot d'aufabeguera | cullit abans d'espigar, Salvà Poes. 63.
|| 3. intr. o refl. Créixer notablement un arbre, un adolescent; cast. espigar. Als cims on espigaren sos pins torna lo nau, Atlàntida v. «Aquest jove s'ha espigat molt».
|| 4. tr. Arreplegar les espigues (Segarra, Urgell); cast. espigar. (V. espigolar).
|| 5. tr. Fer punta o aprimar el cap d'un objecte formant-li l'espiga per fer-lo penetrar dins un encaix d'un altre objecte.
|| 6. intr. ant. Sobressortir; alçar-se com una espiga. Item spigarà lo tabernacle sobre los guardapolsos dotze palms de cana, doc. a. 1438 (BSAL, xi, 251).
    Fon.:
əspiɣá (pir-or., or., bal.); aspiɣá (occ., Maestr.); aspiɣáɾ (val.).
    Etim.:
del llatí spīcare, mat. sign. || 1.