Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  esqueix
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESQUEIX m.
|| 1. ant. Esquei. Tirant preguà a Diafebus... que restàs detràs un esqueix de roca que allí hauia, Tirant, c. 140. Segués sa clemència en terra, arrimant-se a un esqueix de roqua que aquí era, Villena Vita Chr., c. 151. I darrera els esqueixos de serra a l'engegâ'ls, | com rius al mar davallen, Atlàntida vi.
|| 2. Acte i efecte d'esqueixar; tros d'una cosa esqueixada; cast. desgarro, rotura, rasgón. La carn ab esquexos d'açots y pedaços, Passi cobles 123. Quant s'és fus, just ha dexat magres esquexos de pellerenca, Ignor. 40. Jo sé, senyora, sarzir qualque esqueix, Penya Poes. 32. Derrera una sempenta o un esqueix en es vel, compareix un enamorat, Ignor. 50.
|| 3. Tros de tanyada d'una planta esqueixat per fer-lo servir per a la reproducció; cast. esqueje, cogollo, acodo. «Et porto l'esqueix de violer que em vas demanar». En mars pots posar estaques de magraneres y estaques y esquexos de figuera, Lunari, a. 1568 (ap. Aguiló Dicc.). La figuera, lo magraner y codonyer també vénen de esqueix millor que de gra, Agustí Secr. 64. A cada brot un esqueix, oydà!, de dolça esperança, Collell Flor. 144. Blanca flor de platja, d'esqueix venturer, Colom Juven. 15.
    Fon.:
əskéʃ (or., bal.); askéјʃ (occ., val.).
    Etim.:
del llatí schidiu, mat. sign. || 1 (V. esquei), com l'italià scheggio.