Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  esquena
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESQUENA f.
|| 1. Part posterior del cos humà des dels muscles fins a la cintura; en els altres vertebrats, part superior del cos des del coll fins a les anques; cast. espalda, lomo, dorso. Les fembres... lurs cabells fan-los caure per mig de la squena, e sovent escampats per los muscles, Metge Somni iii. Los dalfins nadant fan lur senyal | als mariners ab l'arch de lur squena, Febrer Inf. xxii, 20. Preneu la grenota viva e feneu-la per l'esquena, Flos medic. 56 vo. Les parts de la squena són molt carnoses e humides, Albert G., Ques. 33. Y d'or fi ses dues trenes | li cauen esquena avall, Collell Flor. 44. Esquena d'ase: esquena llargaruda, plana i lletja (Empordà). Tindre una esquena com una taula de naps: tenir-la molt ampla (Val.). Caure d'esquena: caure cap arrera, pegant cop amb l'esquena. Girar l'esquena: anar-se'n. «En girar l'esquena el mestre, els nois no fan bondat». Girar l'esquena a qualcú o a alguna cosa: fig., menysprear, abandonar, desentendre's d'algú o d'alguna cosa. No són sinó'ls pobles decadents... els qui giren l'esquena a lo passat, Obrador Arq. lit. 17. Posar-se (estar, etc.) d'esquena: posar-se o estar amb l'esquena aplicada a terra, al llit, etc., o amb l'esquena girada a alguna cosa. Un municipal que li estava d'esquena y no la degué veure, Roq. 12. Per afeytar-me millor me feyan jaure d'esquena, Penya Mos. iii, 116. Donar (o girar) l'esquena: estar amb l'esquena girada a una cosa. Sense donar mai l'esquena a la custòdia, Serra Calend. folkl. 168. Voltar (o girar) l'esquena: girar-se per anar-se'n d'un lloc. En gràcia vos deman que no sia de smayar, voltem la squena fengint que fogim, Tirant, c. 24. Tocar (o midar, o escalfar, o espolsar) l'esquena a qualcú: pegar-li, tupar-lo. Dur (portar, tenir, etc.) una cosa a l'esquena o damunt l'esquena: portar-la sostenint-la amb l'esquena. Aporta a l'esquena una gran creu, Serra Gèn. 257. Un diable que leuaua a la esquena un gran sach, Eximplis, i, 117. Amb la pluja a l'esquena: remullat d'haver anat sota la pluja. Cerca tot lo camp e moltes voltes ve ab la pluja a l'esquena, Tirant, c. 123. A esquena de bístia: portat damunt un animal de càrrega. Unes pedreres per tirar pedres esquena de bèstia, doc. a. 1577 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Es pelegrins seguiran anant a Lluch... a peu, a esquena de bístia, en carro, Aurora 254. Donar cops a l'esquena: afalagar, fer la bona (Mall.). L'acompanyes a l'escala | ab la boca de mel plena | y copets demunt l'esquena, Penya Poes. 23. Doblegar l'esquena: fer moltes cortesies. Rosari de l'esquena: l'espinada o columna vertebral.
|| 2. Tros de cuiro o de cansalada que correspon a l'esquena de l'animal; cast. lomo. Un becó de cansalada, cinch sagins amb set asquenas, doc. a. 1507 (ap. Aguiló Dicc.).
|| 3. Porció d'una peça de vestit que correspon a l'esquena del qui ha de portar-la; cast. espalda. «La senyora porta un vestit de ball sense esquena».
|| 4. Part posterior d'una cosa; cast. espalda, dorso. Especialment: a) En les eines tallants, la part oposada al tall; cast. recazo.b) En els fulls de paper, la cara oposada a la que comença l'escrit o a la que es considera millor, més llisa, etc.; cast. dorso. Escríurer alguna cosa a la esquena de un paper plegat, Lacavalleria Gazoph.—c) En els llibres, la part oposada a aquella per on s'obre el volum; cast. lomo.d) Respatller de cadira (Rupit).—e) La part del suro que era exterior quan encara estava adherit a l'arbre (Empordà).
|| 5. Part superior i convexa d'una cosa; cast. lomo. Esquena de muntanya: la carena o línia superior del perfil d'una muntanya. Ascendit usque ad kacumen de mont ner et de inde descendit per ipsa eschena de mont nero usque ipso torrent, doc. a. 1031 (Balari Oríg. 72). Esquena d'un solc: el crestall o elevació formada entre dos solcs paral·lels immediats (Mall., Eiv.). Esquena de terra o de roca que se avansa dins la mar: Terrae rupisve dorsum, Promontorium, Lacavalleria Gazoph. Esquena de teula: curvatura que prenen les espigues inclinant-se més o menys, quan es retarda la segada (Mall.). Esquena d'à, o esquena d'ase, o esquena de peix: part superior d'una paret o d'altra construcció que forma pla inclinat a cada banda (Mall.). De paret de pedre y morter... de altura de 14 palms a la part de la vila y 2 palms d'esquena d'ase damunt dits 14 palms, doc. a. 1540 (Hist. Sóller, ii, 59). Les cobertes que tapen els sepulcres són fetes a esquena de peix, doc. a. 1720 (Aguiló Dicc.). Arracer de l'alta paret d'esquena d'ase que volta l'hort, Rosselló Many. 57.
    Loc.
—a) Posar-se una cosa entre pit i esquena: menjar-se-la (Mall.).—b) Tirar d'esquena: causar gran estupefacció, admiració profunda, sorpresa enorme. «Es un artista que tira d'esquena».—c) Dur (portar) a l'esquena o damunt l'esquena: portar al seu càrrec, damunt la seva responsabilitat o despeses. «Fa deu mesos que et duc a l'esquena»: fa deu mesos que tinc cura de tu, que et mantinc, que pago les teves despeses.—d) A esquena d'altri, o dels altres: a costes i despeses d'altri.—e) Parar l'esquena: disposar-se a sofrir resignadament.—f) Tenir esquena d'ase: avenir-se a les feines feixugues, a les molèsties causades pels altres.—g) Tenir bona esquena, o Tenir l'esquena grossa: estar sempre dispost a carregar-se la culpa o les feines, molèsties, etc.—h) Tirar-s'ho a l'esquena: despreocupar-se'n.—i) Esquena dreta: sense treballar. «Criar-se esquena dreta». «Viure esquena dreta». Era més conegut que En Boira... y vivia esquena dreta a la barba d'altri, Aguiló, Rond. de R. 12.—j) Ficar la mà a l'esquena a qualcú: enganyar-lo, fer-li creure una cosa per altra (Camp de Tarr.).—l) Passar el gat per l'esquena: escalivar, castigar. Que hom los pas lo gat per l'esquena, ço és, que hom de llurs follies los ponescha, Eximenis, Terç del Crestià, 46 (ap. Aguiló Dicc.).—m) Girar-se l'esquena com els fesols: mirar-se de mal ull, estar barallats (Mall.).—n) Posar-se esquena a paret: posar-se en bona situació per a defensar-se (Mall.). Que'm deixin posar esquena a paret, i que m'envestin tots es qui vulguin, Aurora 259.—o) L'esquena put a motxilla: es diu dels qui en lloc de treballar se'n van a caçar (Empordà).—p) Quedar amb la camisa de l'esquena: quedar desposseït de tot, molt empobrit.—q) No tocar a algú la camisa a l'esquena: estar molt espantat (Vallès, Penedès).
    Refr.
—a) «Llarg d'esquena, curt de faena»; «Llarg de cames, curt d'esquena, fuig faena» (Val.).—b) «Una en l'esquena i altra en la pedra»: vol dir que s'ha de combinar l'esforç propi amb l'ajut dels altres (Val.).—c) «A l'esquena d'En Pau, En Pere s'escalfa»: es diu pels qui s'aprofiten de l'esforç dels altres (Olot).—d) «La manta i la berena, no l'amolles de l'esquena» (Val.).—e) «Tantarantan, tantarantena, tot el que tinc ho porto a l'esquena»: es diu per significar que no es posseeix res (Segarra, Urgell).—f) «Una cosa que quan va a bosc, mira a casa, i quan va a casa, mira a bosc»: endevinalla referent a l'esquena (Llofriu).
Esquena: llin. existent a Olot, Joanetes, St. Privat de Bas, etc.
    Fon.:
əskέnə (pir-or., or., Maó, Alaró, Binissalem); askéna (Andorra, Esterri, Pobla de S., Tortosa, Maestr., Cast., Val., Al.); askénɛ (Tremp, Ll., Urgell, Gandesa, Falset, Sueca, Alcoi); əsсə́nə (Palma, Manacor, Pollença, Felanitx); əskə́nə (Sóller, Inca, Llucmajor, Artà, Ciutadella, Eiv.); askénɔ (Perles); askέnɛ (Sort).
    Intens.
—a) Augm.: esquenassa, esquenarra, esquenota, esquenot, esquenatxa, esquenarrassa.—b) Dim.: esqueneta, esquenetxa, esquenel·la, esqueneua, esqueniua, esquenona, esquenoia, esquenarrina, esquenina.
    Etim.:
del germ. skina, ‘os prim’, ‘post’ (cf. Meyer-Lübke REW 7994).