Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  essa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESSA f.
|| 1. La lletra S; cast. esse. E lo collar era tot de esses redones, e per ço com en tot lo A B C no trobareu letra una per una de major auctoritat e perfecció que aquesta letra s, Tirant, c. 72.
|| 2. Figura o moviment d'un cos que imita la forma de la lletra S; cast. ese. Fer esses: caminar anant d'un costat a l'altre i d'aquest al primer, no anant en línia recta; es diu especialment dels qui estan embriacs. «Aiguardent, si tu sabesses | ses propiedats d'es vi! | Sense escriure ni llegir, | aprendries de fer esses» (cançó pop. Mall.). En aquest moment la diligència féu una essa, Oller Vilaniu 8.
|| 3. Objecte que té la dita forma ondulada. Especialment: a) Peça de pasta dolça, d'ensaimada, en forma de S (Mall.). He enviat a les Capuchines 36 esses també ensucrades, doc. a. 1786 (BSAL, xxv, 90).—b) Tros de canonada de forma ondulada, que forma part d'un conducte (Mall.). «Els picapedrers han de posar s'essa en es lloc-comú».—c) Ferro petit i ondulat que els basters usen per a unir o agafar dos caps de corretja (BDC, xxii, 133).
|| 4. m. Cavall destinat a la cria o remunta, que va marcat amb una lletra S al coll perquè sia fàcil de conèixer (Barc.).
    Fon.:
ésə (Barc., Mall.); ésa (Val.). En el llenguatge parlat predomina la forma esse, amb e final, per influència castellana.