Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. establir
veure  2. establir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ESTABLIR v. tr.: cast. establecer.
|| 1. Posar d'una manera estable, ferma, permanent. Que la senyera principal fos tostemps posada en carro e bé stablida ab artifici special, Eximenis, Dotzè del Crestià, c. 268 (ap. Aguiló Dicc.). Establir una pedra: col·locar-la en el marge o paret en la forma deguda, de manera que vingui ajustada (Tortosa). Capità deu establir les batalles de tots los lochs de la nau, Consolat, c. 329.
|| 2. ant. Guarnir, proveir un lloc de gent armada, d'armes, de queviures o altra cosa que el reforça o li dóna estabilitat en la guerra; cast. guarnecer. Uim que'l castell era establit per gran establiment de cauallers e d'òmens de peu, Jaume I, Cròn. 27. Tants eren los francesos e havien tan bé establit lo pas, Desclot Cròn., c. 147. Lexà totes les fronteres establides, Muntaner Cròn., c. 115. Que tots los lochs que tenir se puxen sien ben fortificats et establits et de moltes armes et viandes, doc. a. 1377 (Miret Templers 440).
|| 3. Instituir, fundar. En tal guisa esser fets honradors a Jesucrist, que dins nòstron palau establesquam esgleya del seu nom, Serra Gèn. 290. Sa comissió de defensa establerta per iniciativa particular, Ignor. 39. Si és que no convengués més fer-ne un edifici per establir-hi s'Escola normal, ibid. 61.
|| 4. Constituir, decretar, posar per virtut d'autoritat o d'acord ferm. Les damont dites causes foren establides tenedores e observadores em per totz temps, doc. a. 1275 (RLR, iv, 359). Gran fo la renda d'aquell rey que establí a edifficar aquell palau, Llull Felix, pt. i, c. 12. Considerà lo burguès a la almoyna per què la hauia Déus stablida, ibid., pt. viii, c. 63. Per açò són establits los prínceps en la terra, que sien justs e poderoses contra los hòmens erguyloses e injurioses, Llull Gentil 108. Hora establida: hora convinguda, pactada per a qualque cosa. Com lo dit condemnat vingués en aquella hora stablida, Scachs 36. Establir procurador, senyor, etc.: posar per procurador, per senyor, etc. Si algú posa o estableyx alguna persona franca o serua a usar et a fer ses mercaderies, Cost. Tort. II, xvii, 6. Si algun... establirà procurador altre a demanar o a defendre, ibid. I, iii, 14. L'emperador Alexandre... per scrit ordenà e stablí dotze de sos criats e servidors per reys, Eximplis, ii, 261. E establiré tu sobre grans gents, Serra Gèn. 83.
|| 5. refl. Posar-se a residir de manera fixa en un lloc. Va venir per establir-se a Ciutadella, Benejam Ciut. 10. Aquell Bonapart que anà a establirse a Córcega, Roq. 45.
|| 6. Col·locar en una manera estable de vida, sia en matrimoni, sia en un negoci o professió independent. «Al fill gran no li vol donar dot perquè ja el va establir d'adroguer». «He estat molts anys de dependent, però ara m'he establit». Establir a sa filla en matrimoni opulent, Lacavalleria Gazoph. Desfent-se ella dels torrats y establint-se ell de cirabotes... hi enganyaren els primers mesos, Pons Auca 161.
|| 7. Col·locar una cosa a censal. Los nostres hòmens de Corbins... haguessen feyts los alberchs en los patis que són dins lo mur... manam que... forcets los dits hòmens de metre's dins lo dit mur e que'ls establiscau los dits patis... vullats vos a cens de dinés, vullats vos a cens de gallines, doc. a. 1379 (Miret Templers 442). Pere Serra... estableix un olivar y vinya... ab càrrech de 12 lliures per nou anys, doc. a. 1625 (Hist. Sóller, i, 15).Especialment: a) Parcel·lar una terra i vendre'n les parcel·les, generalment a terminis, entre diferents compradors (Mall.). Dóna gust fer una passetjada per ses possessions establertes aquest any, Aurora 277.
|| 8. intr. Correspondre, pertocar (Mall., vulgar). «Això no m'estableix a mi es dir-ho, és cosa teva» (Manacor).
    Fon.:
əstəbblí (pir-or., or., bal.); astabbli (occ.); estaβlíɾ (val.).
    Conjug.:
segons el model partir, amb l'única diferència que establir té dues formes de participi passat: establit i establert.
    Var. form.:
ant. estabilir (Boades Feyts 56).
    Etim.:
del llatí stabĭlīre, ‘posar ferm i estable’.

2. ESTABLIR v. ant.
|| 1. tr. Posar dins l'establa. Entro la bèstia o bèsties agen stablides, doc. a. 1341 (BABL, xi, 415).
|| 2. intr. Allotjar-se dins l'establa. Lo bon hostaler... deu tenir sirvent leyal qui no emble la civada a les bèsties que stablesquen en l'hostal, Scachs 84.
    Etim.:
derivat de establa, com establar.