DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESTALLADOR o TRESTELLADOR (i més dial. rastellador). m.
Post que es posa com a comporta per a tancar i obrir el pas a l'aigua dins una sèquia o canal (or., occ., val.); cast. compuerta. Més auant atrobaren hun trestellador, Codi Çagarriga 123. Posa sots protecció y salvaguarda real la céquia de la ciutat de Manresa, resclosa, rastells, restalladors, rasas, ponts, pedras, Canyelles Descr. 144.
    Fon.: əstəʎəðó (St. Feliu de P.); esteʎaðó (Les Paüls, Arén, Tor); asteʎaðó (Pont de S., Ll., Pla d'Urgell, Conca de Barbarà); asteʎaóɾ (Llanera, Xàtiva, Cullera); tɾasteʎaóɾ o tɾesteʎaóɾ (Gandia, Polinyà, Sanet, Pego, Benidorm); rasteʎaóɾ (Calp).
    Var. form.: estoledor.
    Etim.: derivat de estallar, art. 1. Les formes amb t- suposen influència del prefix tras-, i les variants restallador i rastellador semblen relacionables amb rastell. La forma estoledor, existent al Pallars i a la Conca de Tremp, presenta influència o derivació del verb arcaic estolre.