Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. estampar
veure  2. estampar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ESTAMPAR v. tr.
|| 1. Fer un dibuix en relleu o en tinta o en colors sobre un objecte, mitjançant la pressió d'un motlle; cast. estampar. Cartrons estampats en imatges, Tar. preus 49. Un tapete d'hule estampat, Roq. 35.
|| 2. Imprimir; marcar per la pressió d'un motlle tipogràfic; cast. estampar, imprimir. Lo qual inventari o collectori és estat estampat en la ciutat de Barçalona, Cauliach Coll., ll. vii, d. 2a, c. 8. L'art y exercici de stampar y imprimir, doc. a. 1541 (BSAL, vi, 141). Aquest llibre serà estampat en breu, Lacavalleria Gazoph. Ja he fet estampar les sues obres, ibid.
|| 3. Pegar amb l'estampador damunt els reblons per aplanar-los bé o donar-los forma arrodonida; cast. estampar.
|| 4. Reproduir per qualsevol procediment gràfic, a manera d'estampa; cast. imprimir. Si anau de fotografies... posau sa màquina an es Born y estampau ses nostres dones, ses nostres veyes y ses nostres nines, Ignor. 7.
|| 5. fig. Aplicar un objecte damunt un altre, deixar-hi marcada l'empremta; cast. estampar. Aquí el peu estampava Maria, Costa Poes. 97. Ell en son front lo darrer bes estampa, Canigó x. El desitj d'estampar sos llabis en els llabis de la Rossa, Pons Auca 276. Estampar a qualcú els cinc dits a la cara: pegar-li una bufetada. Li havia d'estampar els cinc dits a la cara, Ruyra Parada 17.
|| 6. fig. Marcar, fixar profundament; cast. estampar. Els catalineros de Mallorca... damunt la seua fesomia hey tenen estampades les marors y soleyades que han sufrit de joves anant per mar, Penya Mos. iii, 196. La mirada del pobret havia romàs estampada al fons de la meva imaginació, Ruyra Parada 90. Tot sonreya al seu entorn; | sols ella duya estampada | la tristesa sobre el front, Salvà Poes. 101.
|| 7. fig. Llançar violentament una cosa sobre una altra, per fer-li mal, per deixar-la com a inútil, etc. «Cara de sol... de poal, | tu qui et menges sa llentrisca: | si no em fas sa coca grossa, | t'estamparé a sa paret» (cançó humorística menorquina).
    Loc.

Ja ho duràs a estampar a Lluc!: es diu referint-se a una cosa impossible o inassequible (Manacor).
    Fon.:
əstəmpá (pir-or., or., bal.); astampá (occ., Maestr.); astampáɾ, estampáɾ (val.).
    Etim.:
de l'italià stampare, mat. sign. (que ve del germ. stampōn, ‘esclafar, prémer’).

2. ESTAMPAR v. tr.,
metàtesi vulgar de espantar, referint-se al blat. «Es blat s'ha estampat» (Petra, Sta. Margalida, ap. Rokseth Cult. cér. 168).