Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  estendard
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESTENDARD m.: cast. estandarte.
|| 1. Bandera de guerra; especialment, Bandera distintiva d'un príncep o cabdill; modernament, Ensenya dels cossos muntats, que és més petita que la de la infanteria. Veus aquí lo seu estandart, Muntaner Cròn., c. 19. Com les trompes e les nacres tocarien del senyor rey, e l'estandart se'n desplegaria, que tothom cridàs: senct Jordi e Aragó!, Muntaner Cròn., c. 55. Estants ab llurs estandarts levats, Pere IV, Cròn. 300. Aportats un penó o estandart ab vostre senyal, doc. a. 1397 (Arx. Cor. Ar.). Havem lo dia present posat standart en la ciutat de Barchinona, doc. a. 1405 (Anuari IEC, v, 567). Per tallar e cosir un standart e una sobrevesta, doc. a. 1442 (Est. Univ. vii, 87). Per rahó e preu de un standart de terçanell de grana, doc. a. 1463 (Arx. Gral. R. Val.). Curial desplegà son estandart, lo qual era burell e negre, Curial, i, 18. Guidó o standart vulgarment appellat tallamar de les armes reals, Carbonell Ex. Joan II, c. 63. Marxar contra del enemich ab los estandarts desplegats, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. Bandera religiosa en què el drap penja d'una vara horitzontal posada a l'extrem d'una asta vertical i formant creu amb aquesta. Que los ferrers e argenters e altres de lur caxa acompanyen enguany lo standart, doc. a. 1387 (Boll. Lul. ix, 16).
|| 3. Pètal superior de les corol·les de les papilionàcies.
    Fon.:
əstəndáɾt (Barc., Palma); estandáɾt (Val.).
    Etim.:
del fr. ant. estendart, fr. modern étendard, mat. sign.