DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESTIRABOT (més dialectal estaribot). m.
Dita o acudit estrany, incongruent, que no ve a lloc; cast. badomía, despropósito. Degeneraven ses converses fent broma de sa ciència y saltant ab qualsevol estirabot, Vayreda Sanch nova 10. Sempre solia ficar algun estirabot en català, Collell Fadrin. 167. I surt amb uns estaribots!, Ruyra Pinya, i, 163.
    Fon.: əstiɾəβót (Empordà, Lluçanès, Plana de Vic, Barc.); əstəɾiβót (Empordà, Cardona, Solsona).
    Etim.: del fr. estrabot, ‘estrambot, frase satírica de final de composició poètica’.