Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. estival
veure  2. estival
veure  3. estival
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ESTIVAL adj.
Pertanyent a l'estiu; propi de l'estiu; cast. estival, veraniego. Las fèrias estivals, Ordin. Univ. 1629, fol 89. Apaga en mi la mala ardència | d'aquells deliris estivals, Colom Juven. 123.
    Fon.:
əstiβáɫ (Barc.); estiβáɫ (Val.); əstiváɫ (Palma).
    Etim.:
pres del llatí aestīvāle, mat. sign.

2. ESTIVAL m. ant.
Bota alta de calçar; cast. bota. Dos parells de stiuals de corço, doc. a. 1335 (Est. Univ. xix, 244). No porten ni çabates ni estiuals ab longua polanya, doc. a. 1366 (Miret Templers 363). Uns stivals nous los quals lo dit honorable micer Vicens se havia fets fer per la anada de Montsó, doc. a. 1435 (arx. mun. d'Igualada). Los stiuals eren de cetí negre ab les llargues polaynes, Tirant, c. 60.
    Var. ort.:
estiuall (Un parell d'estiualls de cabirol, doc. a. 1597 ap. Aguiló Dicc.).
    Etim.:
pres de l'italià stivale, mat. sign.

3. ESTIVAL
Llin. existent a Guils, Casavells, Barc., Premià de Mar, Artesa, Albalat dels Sorells, Llíria, etc.