Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  estremir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESTREMIR v.
|| 1. refl. Tremolar fortament; agitar-se convulsivament; cast. estremecerse. Lo leó ha paraula e veu que fa estremir de pahor tots nosaltres com crida, Llull Felix, pt. vii, c. 1. Si senten una rata anar per casa..., criden e estremexen-se e fuig-los la sanch e la força, Metge Somni iii. Lo marquès..., donant fe a les paraules de Ansaldo, tot s'estremí, Curial, i, 11. Les torres superbes de por s'estremeixen, Atlàntida vi. S'estremia amb un riure de conill, Ruyra Parada 46.
|| 2. tr. Fer tremolar fortament; cast. estremecer. Sorolls inesperats i sospirosos que estremien el silenci com amb un surt, Ruyra Parada 24.
    Fon.:
əstɾəmí (or., bal.); estɾemí (occ.); estɾemíɾ (val.).
    Conjug.:
segons el model partir.
    Etim.:
del llatí *ex-tremīre, ‘tremolar’.