Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  estri
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESTRI m.
Instrument, atuell, eina; objecte de qualsevol mena destinat a un treball o ús determinat (or., occ.); cast. trebejo, enser. La sala bona ornamentada d'estris orientals, Roig Flama 95. Trencaven el cànem valent-se d'un estri que en deien trencadores, Scriptorium, juny 1928.
    Fon.:
έstɾi (Ripoll, Lluçanès, Plana de Vic, Vallès, Segarra, Urgell).
    Sinòn.:
atuell, ormeig.
    Etim.:
incerta Tal vegada del provençal o ant. fr. estre (=être), ‘esser’; tal vegada producte d'una regressió de estrument (forma arcaica i dialectal per instrument).