Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  esvoranc
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESVORANC m.
Forat o espai buit produït a un objecte per haver-se'n desprès o separat un tros superficial; cast. hueco, desgarro. Es deufins se tiren a ses xarxes per menjar-s'hi sa sardina, i embornada per aquí, estrebada per allà, hi obren uns esvorancs, Ruyra Pinya, ii, 43. Alicia cercà un esvoranc a la paret per apuntalar el peu, Roíg Flama 84.
    Fon.:
əzbuɾáŋ (or); azβoɾáŋ (occ.).
    Etim.:
derivat de esvorar.