Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  extern
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EXTERN, -ERNA adj.
|| 1. Situat fora; pertanyent a l'exterior; cast. externo. Endut per qualsevol impressió externa, Pons Com an., 124. Angle extern: cadascun dels quatre angles formats per dues rectes i els trossos de secant no compresos entre aquelles. Estudiant o alumne extern: el qui només assisteix al col·legi les hores de classe, sense tenir-hi estatge. Les externes no podran baixar al jardí, per espai d'una setmana, Espriu Anys 206.
|| 2. Estrany; d'altra terra o país, o d'altra població; cast. extraño, forastero. Josep fou venut a gent esterna, Turmeda Diuis. 32. Hauia feta més honor de caualleria a la nació que frare estern de casa de Barons hagués feta, Tomic Hist. 279. No sembla sinó que aquí | los externs siam nosaltres, Picó Engl. 57.
|| 3. D'altra casa o família; aliè, pertanyent a altri; cast. extraño, ajeno. «D'un estiu surt un hivern, | s'ennigula, plou i trona; | mirau quin cor té sa dona | que deixa sa mare bona | per servir un homo extern!» (cançó pop. Mall.). No miran gens si son a casa esterna, Ignor. 27. La muller externa | és vi de pecat, Colom Juven. 88. Fer-se extern: no deixar-se tractar gaire, esser poc afable (Mall., Men.).
    Fon.:
əstέɾn (or., bal.); estέɾn (occ., val.).
    Sinòn.:
— || 1, exterior;— || 2, estrany;— || 3, aliè, estrany.
    Antòn.:
— || 1, intern;— || 2, 3, propi.
    Etim.:
del llatí extĕrnum, mat. sign. || 1.