Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  extorsió
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EXTORSIÓ f.
Acte de prendre indegudament una cosa a qualcú, abusant de la força, amb amenaces, etc.; molèstia causada a algú per imposició de força, de por, de respecte, etc.; cast. extorsión. Quins torts e quines extorsions són estats fets e fetes als dits hòmens, doc. a. 1385 (Arx. Cor. Ar., reg. 1560, fol 69). Los grans furts que fan a lurs marits e a lus fills pubills, e la extorsió als amadors, Metge Somni iii. No y havia senyor que gosàs pendre una poma de hun laurador sens pagar, mas ara los reys desfan-los e tornen pobres per tantes extorsions que'ls fan, Sermons SVF, i, 204. Per proveir a moltes extorsions que's fan per los officials, Const. Cat. 157. «No vull causar-vos cap extorsió». «Si això que demano us representa una extorsió, no ho faceu».
    Fon.:
əstuɾsió (Barc.); estoɾsió (Val.); əstoɾsió (Palma).
    Etim.:
pres del llatí extorsiōne, mat. sign. (derivat de extorquĕre, ‘extorquir’).