Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  extraordinari
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EXTRAORDINARI, -ÀRIA
|| 1. adj. Que està fora de la manera ordinària o usual, sia per la grandària, sia per la intensitat o per altra característica especial; cast. extraordinario. E part lur messió, que haguessen egualment alcuna gràcia de renda per despendre extraordinari, Llull Blanq. 79, 8. Los tals obrers no puguen despendre en fer figures, retaule y cosa que sia extraordinària sens consulta del reverent Rector, doc. any 1620 (Hist. Sóller, ii, 861). M'agradava de veure que no passava res d'extraordinari, Ruyra Parada 26.
|| 2. m. Cosa extraordinària; cast. extraordinario. Especialment: a) Despesa imprevista o que està fora de les despeses regulars. Si és per axò un homo fa un extraordinari, Roq. 42.—b) Plat que s'afegeix als ordinaris d'una menjada. En Peroy menjava ell també dels extraordinaris, Víct Cat., Film (Catalana, ii, 66).—c) Correu urgent o especial per a una missió determinada.—d) Nombre especial d'un periòdic o revista, dedicat a algun fet o data que mereix una atenció especial.
    Fon.:
əstɾəuɾðináɾi (Barc.); estɾaoɾðináɾi (Val.); əstɾəoɾðináɾi (Palma).
    Etim.:
pres del llatí extraordinariu, mat. sign. || 1.