Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  extrem
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EXTREM (ant. estrem i strem): cast. extremo.
I. adj. (f. -EMA).
|| 1. Que, en una direcció o successió determinada, es troba en el darrer lloc, a l'últim de tot. «L'extrema dreta del Parlament»; «Diputats de l'extrema esquerra»; «Hi ha guerra a l'extrem Orient». E dues altres creus en les estremes parts del rerealtar, Ordin. Palat. 240. Les estremes parts del món, Serra Gèn. 238. Metge scient no té lo cas per joch | com la calor no surt a part extrema, Ausiàs March, iii. En aquella hora estrema, Alegre Transf. 77. Les dues zones estremes cubertes de alta neu no consenten esser palcigades, Alegre Transf. 3. Marmesors als quals donch plen poder de cumplir aquesta ma extrema voluntat, doc. a. 1641 (arx. de Montblanc). Enfilant la capamuntada extrema del carrer, Galmés Flor 30.
|| 2. Posat en el més alt grau d'intensitat; en grau molt excessiu. Triga per lonch temps subjugar ab extrems perills de sa persona, Metge Somni iv. Com la infanta beuia vi vermell, la sua blancor és tan strema, que per la gola li vehia passar lo vi, Tirant, c. 29. Lo mal aprés que sent | és tan strem que no's pot dir, Martí Garcia (Cançon. Univ. 221). Vendràs en estrema follia, Isop Faules 13. Alça ab angoxa estrema les mans, Costa Agre terra 39.
|| 3. Ínfim, situat en el grau més baix. Formà Déus hom del pus strem element, ço és, de la terra, Serra Gèn. 5. La vera creu... els lochs strems pus sutzes fo lançada, Anònim (Cançon. Univ. 251).
|| 4. (usat adverbialment) Extremadament; en el grau més alt. Saturn e Mars per si no han potença, mas per dos Déus són strem favorits, Ausiàs March, lxxv.
II. m.
|| 1. Punt o moment o estat situat en el darrer límit d'una cosa; cadascun dels dos punts, moments o estats d'una cosa que estan més distants un de l'altre. Una cosa que's mogués del mig loc del món e anàs tro al estrem del firmament, Llull Cont. 4, 1. Temprança està en lo mitg de dos estrems, Llull Gentil 35. En un estrem de la ciutat, Spill 9314. Car dos estrems | no poden may ligar ensemps, Somni J. Joan 1073. May veig que seguexen camí de temprança, | mas perden-se tostemps seguint los extrems, Viudes donz. 247. Tot estrem és mal e contrari a la natura nostra, Albert G., Ques. 4. No amarà altra persona sinó a vós, fins al darrer estrem de la mort, Comalada Pierres Prov. 31. Se n'anaren a cercar refugi a les cases dels estrems del poble, Rosselló Many. 186.
|| 2. Grau màxim; el darrer terme o punt a què es pot arribar. Hajau en recort la vida sua, qui tota fon penitència, e la fi sua en strem de dolors, Villena Vita Chr., c. 221. E puix ja saps tots los estrems | que jo passí | aquella hora que'm morí, Vent. Pel. 42. Duta a tal extrem la gelosia, Pons Com an., 85. Fins a l'extrem d'haver-me de destapar els morros, Penya Mos. iii, 116. En extrem o Per extrem: en el grau màxim, en grandíssima manera. En las altres parts abundàntia tots per strem, Molera Pron. 1533. Posat que hauia un any tenia grat per estrem de Viana, Paris e Viana 2. Y a mi en estrem, mossènyer, me pesa, Proc. olives 217.
|| 3. Moviment o gest violent, provocat per un ensurt, per sorpresa, dolor repentí, admiració, etc. Fer grans extrems: manifestar exageradament els sentiments. Fent uns extrems y exclamacions, López Rel. 54. Y en vós no'm val manyes | ni'm cal fer estrems, Flor d'Enam. 51. Que tens cap novedat? ¿Per què fas aquests extrems?, Penya Mos. iii, 231. Roseta, muda tota la vetlaa, féu un extrem i fingí per a dissimular-lo que s'avia punxat en la aülla, Morales Id 70. Fer l'extrem: donar el peix les darreres boquejades en morir asfixiat en terra.
|| 4. Excés; estrall; acció que sobrepassa les forces normals. «Per dur-te'n aquest sac, has de fer un extrem» (Mall.)
    Loc.

Anar d'extrem a extrem, o Passar d'un extrem a l'altre: obrar sobtadament de manera contrària d'així com s'obrava abans.
    Refr.
—a) «Els extrems es toquen»: vol dir que entre dues coses oposades sol haver-hi certes semblances, especialment en llurs efectes.—b) «Tots els extrems són dolents»: recomana la moderació i mitjania.
    Fon.:
əstɾém (pir-or., or., bal.); estɾém (occ., val.).
    Etim.:
pres del llatí extremum, mat. sign.