Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  fènyer
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FÈNYER v. tr.
|| 1. Acabar de treballar la pasta damunt una post, donant-li la forma de pa o de coca (Empordà, Gir., Calasseit, País Valencià, Bal.); cast. heñir. Volent escusar-se de tal pasta fènyer, Passi cobles 70. Forment candel... molt e cernut | passat, fengut | dins en Betlem, Spill 13004. En veure y cercar qui u pasta y qui u feny, Proc. olives 1658. Per extensió: a) Manejar i maurar una cosa per reblanir-la o suavitzar-la (Mall.); cast. sobar.b) fig. Formar, donar la forma convenient. S'hagin de pastar y feñe es nous regidors, Ignor. 51.
|| 2. ant. Fingir, figurar una cosa així com no és en realitat; cast. fingir. Los arbres... no's mostren als hòmens sinó per aquells qui són, e no's fenyen ni's gaben de neguna bellea ni bonea qui sia fora d'ells, Llull Cont. 107, 26. Poran fènyer los treballs aytant grans com se vullen, Eximenis II Reg., c. 60. No's fenya esser amat d'algú que ell no am, Letra Rey. Cost. 55. E per què't fenys pus ignorant que no est?, Metge Somni iii. Amor no'l cal gemechs ne sospir fènyer, Ausiàs March, lvi. Un pare de família ha de mirar—pel prestigi de la seva autoritat—de fènyer certes particularitats heroiques, Carner Bonh. 139.
    Refr.

—«Qui pasta i feny, tot li aconteny»: vol dir que el qui treballa es troba amb les dificultats inherents al seu treball (val.).
    Fon.:
fέɲə (Empordà, Gir., Alaró, Maó); féɲe (Calasseit, Maestr., Cast.); féɲeɾ (Val., Xàtiva, Sueca, Gandia, Pego, Alcoi, Al., Benidorm, Elx); fə́ɲə (Mall., Ciutadella, Migjorn-Gran, Eiv.); féɲdɾe (val.).
    Conjug.:
segons el model plànyer.
    Etim.:
del llatí fĭngĕre, ‘donar forma’, ‘figurar’, ‘fingir’.