Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  fúmer
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FÚMER (i més dialectal fúmere i fumbre). v. tr.,
variant eufèmica de fotre amb tots els significats i usos d'aquest (pir-or., or., occ.). Ab aquest temperi un no pot fúmer res, Víct. Cat., Film (Catalana, ii, 13). S'infern l'ha inventada per fo... fut... fúmere's de Sant Martí, Ruyra Pinya, ii, 56. Fúmer el camp: anar-se'n, desallotjar. «Tot Barcelona se'n fum de la Patum de Berga» (cançó pop. catalana). «El mal se fum de l'engüent». «No fa ni fum»: es diu d'algú que no serveix per a res, ni per a fer bé ni mal. «Aquest se'n fum de la virolla». «Han perdut tot quant tenien, i ara es fumen de gana».
    Fon.:
fúmə (pir-or., or.); fúməɾə (Empordà); fúmbɾe (Esterri, Ll., Pla d'Urgell).
    Etim.:
deformació de fotre, per eufemisme, substituint el radical fot- pel de fum.