Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  faç
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FAÇ (ant escrit també fas). f.
|| 1. Cara (de persona o d'animal); cast. faz. Ella se mirà en un bell mirall que tenia, en lo qual vehé sa faç, Llull Felix, pt. iii, c. 2. E de'm de l'aygua per la faç | per so que yo bé'm dexondàs, Poema de la Passió, segle XIV (Bibl. Prov. Barc.). Los he yo deffesos mostrant-los ta faç, Passi cobles 12. Una tauletxina daurada ab la fas de una donzella al mig, doc. a. 1493 (BSAL, vii, 417). Ma fas gordau si és aytal per lochs e viles, Coll. dames 114. La lluna, blanca faç | que trista riu, mirant la terra, Oliver Obres, i, 235. L'altra somnia amb somrienta faç, Alcover Poem. Bíbl. 62. La Santa Faç: la imatge de la cara de Nostre Senyor Jesucrist estampada en el vel de la Verònica.
|| 2. Cara anterior d'una cosa; cast. haz, cara. L'espay qui és enfre la fas de la terra entrò al cel, Llull Cont. 27, 19. Avets ordonat que sobre la fas de la terra sien vegetables, Llull Cont. 38, 4. Fora la ciutat sie dita plaja, comptant de la faç de l'aygua, quinze destres, doc. a. 1390 (Capmany Mem. ii, 182). Extirpats de la faç de la terra, Metge Somni ii. Hun stoig atzur de cuyro una creu la faç d'or et les spatles d'argent, Inv. Pr. Viana 130. Ixen vents tempestuosos, feren la faç d'aquella lisa e blanca mar, Curial, iii, 41. a) fig., dit de coses immaterials: Passant dauant la faç de la tua claredat, Tirant, c. 354.
|| 3. Boca de la nansa, en forma d'embut de malla de jonc, per on el peix entra dins la nansa (Empordà, Costa de Llevant, Costa de Ponent, Tarr., Vinaròs). Adobar la faç d'una nansa, Ruyra Pinya, i, 42.
|| 4. Faç de formiga: herba medicinal de la família de les crucíferes, espècie. Thlaspi bursa-pastoris (Mall., Men.); cast. paniquesillo, zurrón de peregrino. (V. bossa de pastor).
|| 5. topon. a) Sa Faç: muntanya situada en el pla de Mallorca i que en la seva figura imita una testa humana (cf. Galmés Flor de cart, 74).—b) Santa Faç d'Alacant: llogaret anexe a Alacant, que es constituí entorn del santuari de la Santa Faç.
    Loc.
—a) En faç o A la faç: en presència, davant. Posats en fas de la ciutat, Marsili Cròn., c. 1. En faç de l'Església: davant l'Església, autoritzat amb les cerimònies religioses de ritual. Depús lo matrimoni és feyt o acabat en faç d'Esglea, Cost. Tort. V, iv, 1. La qual nubcialment prenguem en fas de església, Pere IV, Cròn. 392. Aquellas qui hajen marit pres en fas de sancta Mare Esgleya, doc. a. 1433 (BSAL, ii, 256).—b) Faç a faç: cara per cara, mirant-se a la cara. En aquell veen e contemplen Déu fas a fas e ull esperitual a ull, Llull Arbre Sc. ii, 100. Axí com la fas d'En Aries ab la fas d'en Saturnus qui s'encontren fas a fas, ibid. 121. Hi lo y he dit yo faç a faç, Somni J. Joan 486. Desijant veure faç a faç la vostra cara, Villena Vita Chr., c. 190.—c) A prima faç: (ant.) a primera vista, abans de mirar-ho detingudament. Que'n prima faç appar sentència donada, doc. a. 1410 (Archivo, iii, 236). Encara que a prima faç nos parega que trevallam, Isop Faules 47.
    Fon.:
fás (or., occ., val., bal.). En els significats || || 1 i 2 és mot d'ús purament literari.
    Etim.:
pres del llatí facĭe, ‘cara’.