Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. faig
veure  2. faig
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. imatge  FAIG m.
Arbre de la família de les cupulíferes, espècies Fagus communis i Fagus silvatica, que es fa molt alt, d'escorça llisa grisenca i de branques eixamplades, fulles blanquinoses, peciolades, ovalades, i fruit negrós; es troba principalment a les muntanyes altes, i la seva fusta, molt forta, té grans aplicacions per a la fabricació de mobles i peces de vaixell; cast. haya. Ffret sou y sech com faig, Coll. dames 777. Estava en un bastó a la paret per la ansa penjat un gavadal de faig, Alegre Transf. 71. Rost avall freixes cruixen i faigs esbocinats, Atlàntida i.
Faig (escrit també Faix): llin. existent a Bassegoda, Begudà, Esponellà, Lledó, Portbou, Serinyà, Sta. Col. de F., Pardines, Terrassa, Montcada, Roda de Barà, etc.
    Refr.
—a) «Al maig, floreix el faig i canta el gaig».—b) «Al maig, el blat puja com un faig».
    Fon.:
fáʧ (pir-or., or., occ., val., bal.); fáј (Sort, Tremp, Bonansa).
    Var. ort.
ant.: fag (Graal 52); fayx (Gil, Hist. Nat., c. 11).
    Etim.:
del llatí fagĕu, adj. derivat de fagus, mat. sign.

2. FAIG m.:
V. fatx.