Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  familiar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FAMILIAR
|| 1. adj. Pertanyent a la família; cast. familiar. Considerant les curials e familiars ocupacions, Tirant, lletra proemial. No tendrà un miray de bons y familiars exemples, Ignor. 4.
|| 2. m. Persona unida pel parentesc; persona de la família; cast. familiar, pariente. Si lo qui manté casa y família no dóna de menjar bé a sos familiars, Faules Isòp. 28.
|| 3. m. Fàmul; persona dedicada al servei d'una família o d'un personatge important; cast. doméstico, familiar. Mort lo Papa, los cardinals ab gran reverència prenen lo dit libre e secresten-lo tots ensemps, per ço que null hom, ni cardinal, ni familiar, ni altre no'l puxa legir, Pere Pasqual, Obres, i, 12. Los mayordòmens en special sots si hauran tots los familiars de casa nostra, Ordin. Palat. 10. Familiar del Bisbe: clergue dedicat al servei privat d'un bisbe. Familiar del Sant Ofici: càrrec important dins l'antiga Inquisició. Los eclesiàstichs y familiars del Sant Ofici, doc. a. 1648 (Hist. Sóller, i, 355).
|| 4. adj. Freqüent en el tracte íntim; cast. familiar. Si'm demanes... aquells qui familiar la han, concordablement te'n diran que filla és de Dionís, Metge Somni iii. Acostà's a sa senyoria la sua molt familiar donzella, Villena Vita Chr., c. 8.
|| 5. adj., fig. Molt conegut o practicat; cast. familiar. «Tots els poetes llatins li són familiars». Valèrius Màximus..., bé ho sabs tu qui l'has assats familiar, Metge Somni i. Les làgrimes de dolor hajau familiars, car aquesta és la via de Paradys, Villena Vita Chr., c. 221. Aquest modo de parlar és familiar a la gent de Cort, Lacavalleria Gazoph. Els llocs que li eren familiars, Vayreda Puny. 95. a) Esperit familiar, o simplement Familiar, m.: follet o dimoni al qual el vulgus atribueix un caràcter no malèvol, sinó únicament entremaliat, i que diuen que està reclòs en un anell, botella, etc., i dedicat al servei del qui el posseeix o a fer entremaliadures dins les cases on habita (Cat., Eiv.); cast. duende. Tenir familiars: tenir poders ocults o una gran vivesa en pensar o en obrar. No puch creure que tu, donzella, sies cors humà, que tant poguesses saber en mos fets si donchs no tenies sperit familiar o si est mal sperit que hages presa forma humana, Tirant, c. 341. Si saben que alguna o algunes persones... tenguen o hajen tengut familiars, invocant lo dimoni, y fets rótulos o cercos, doc. a. 1735 (Hist. Sóller, ii, 969).
|| 6. adj. Simple, planer, com el que s'estila entre gent de la mateixa família; cast. familiar. Hola, Tianet,—va dir en to familiar, Ruyra Parada 28. La duquessa, familiar i democràtica, proposà una partida de cartes, Espriu Lab. 141.
|| 7. m. Gentada, multitud de gent (Eiv.); cast. muchedumbre. «S'ha reunit un familiar molt gros a sa plaça».
    Fon.:
fəmiliá (pir-or., or., bal.); familiá (occ.); familiáɾ (val.); vulgar, fəməliá (mall., eiv.).
    Var. ant.:
forma femenina familiara, vulgarisme que es troba en un Flos Sanctòrum ms. citat per Aguiló Dicc.
    Etim.:
pres del llatí familiāre, mat. sign.