Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  fastig
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FASTIG m.
|| 1. Fàstic; cast. asco. Molt major fastig és a veer les coses qui són leges, Llull Cont. 104, 9. Quant se n'untava, fastig me feya, Spill 2538. No haurà fastig ni gitarà per la bocha, Macer Erbes. Dir fastigs: dir paraules insultants. Se aplegà molta gent dient-li molts fastigs, Ardits, iv, 314.
|| 2. Sensació de cansament produïda en l'ànim per una cosa massa insistent o excessiva o mancada de tot interès; cast. hastío. Perverteix desig en fastig, Llull Rim. 290. O en altra manera alcun fastig a nós no puga esser engendrat, Ordin. Palat. 39. E vans són tos desigs, | car, dins un punt, tos delits són fastigs, Ausiàs March iv. Perque cayga en fastig del senyor, Robert Coch 3 vo.
    Refr.

—«Més val desig que fastig»: vol dir que convé més acabar-se allò que s'ha cuinat i quedar amb gana, que menjar-ne massa i sentir-se'n cansat (Eiv.).
    Fon.:
fəstíʧ (or., bal.). És paraula poc usada en el llenguatge quotidià, però adoptada en el literari amb el significat || 2.
    Etim.:
del llatí fastidium, mat. sign.