Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. fato
veure  2. fato
veure  3. fato
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. FATO m.
|| 1. Equipatge; conjunt de coses que es porten, que es carreguen, que es tenen aparellades per a un viatge, per a una feina, per a un ús qualsevol (or., occ.); cast. bagaje. Per obs de fer mantes per al fato del bestiar del senyor rey, doc. a. 1414 (Arx. Gral. R. Val.). Per lo cost de una manta e dos taleques noves que he comprades a obs del fato dels dits brúffols, doc. a. 1439 (mat. arx.). No hi avia massa fato per carregar, Massó Croq. 58. La diligència bolcada, com monstre de cartró abonyegat y escupint fato per l'esberlada closca, Oller Fig. pais. 97. «Has de portar tot el fato; no t'oblidis res»: es diu al qui ha de dur els estris o coses necessàries per a un viatge, per a un treball, etc. «Avui no et puc portar a tu en el carro perquè duc massa fato» (Olot, Empordà, Camp de Tarr., Solsona, Urgell, Ll., Tortosa, Maestr.). «En anar de viatge, no m'agrada portar molt fato».
|| 2. Conjunt de coses en general, com articles de comerç, ingredients del menjar, etc. (or., occ., Maestr.); cast. material. «A casa mengem cop de fato»: a casa mengem moltes coses variades i sense triar, com trumfes, cols, etc. (Solsona, Valls).
    Fon.:
fátu (or.); fáto (occ., Maestr.).
    Sinòn.:
recapte, concert.
    Etim.:
la mateixa del cast. hato, que encara no està determinada amb seguretat.

2. FATO m.
|| 1. Olfacte; facultat d'olorar (Camp de Tarr., Tortosa, Val., Al.); cast. olfato. Tenir fato de gos perdiguer: tenir l'olfacte molt fi.
|| 2. Flaire, olor (Mall.); cast. rastro, olor. «Ets estornells no deixen fato per allà on passen, i es cans no els poden seguir» (Palma). Fins a ca nostra arribava es fato de ses bengales, Roq. 32.
    Fon.:
fátu (or.); fáto (occ., val., mall.).
    Etim.:
de olfato, amb disgregació de la síl·laba ol- per confusió amb l'article el o al.

3. FATO m.:
V. fatu.