Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  femada
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FEMADA f.
I. || 1. Porció d'excrements expel·lida en una deposició (Cast.); cast. cagada, privada. Ella volie una burreta que fere peladilles, en lloc de femaes, Guinot Capolls 75.
|| 2. Conjunt de fems (or., occ., val., bal.); cast. basura, estiércol. «Quina femada ha portat avui el carro!»
|| 3. fig. Barbaritat, dita absurda o extravagant (Cast.); cast. disparate, barbaridad. «Este tio ha dit una femada».
|| 4. Gran quantitat de qualsevol cosa; multitud (Val., Gandia); cast. carretada. «El seu pare li ha deixat una femada d'onces».
II. || 1. Acte i efecte de femar la terra (or., occ., val., bal.); cast. estercoladura, abono. «En aquesta finca fa anys que no s'ha fet una bona femada». «Una nevada per Nadal, per mitja femada val» (refr.).
|| 2. Fems orgànics o productes químics amb què se fema la terra; materials que serveixen per a femar; cast. abono. Aviat publicarem articlets sobre femades químiques, Aurora 228.
|| 3. Tros de terra femat, generalment terra molt bona on es fa un esplet de llegums i un de cereals (Mall.). «No passis per aquesta femada!»Blat de femada: blat que es sembra a una terra molt preparada de fems, després de l'anyada del favar. «Al·lotes, ¿que no cantau | en es blat de sa femada? | Ell hi solen dur truiada, | aigordent i vi a trau» (cançó pop. Mall.). Uns llauradors qui fan els derrers solcs dins la femada, Rosselló Many. 136.
Femada (escrit també Famada): llin. existent a Bescanó, Olot, Banyoles, etc. Hi ha la var. Femades (Famadas) existent a Argentona, Masnou, Mataró, Caldes de Mo., Sabadell, Barc., etc.
    Fon.:
fəmáðə (pir-or., or., bal.); femáðɛ (Ll., Falset, Gandesa); femá (val.).
    Intens.:
femadeta, femadota, femadassa.
    Etim.:
el I, derivat de fem; el II, derivat de femar.