Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  fembra
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FEMBRA
|| 1. ant., adj. Femella (dit d'animals o de persones); cast. hembra. Faeren niu dues cigonyes, e la cigonya fembra... consentia a altra cigonya mascle en lo niu, Eximplis, i, 33. Ha lexat aquesta reyna tres fills mascles e tres filles fembres, Carbonell Ex. Joan II, c. 50.
|| 2. f. ant. Dona; individu humà del sexe femení; cast. mujer. A nul hom ne a neguna fembra, doc. a. 1250 (Pujol Docs. 23). Demostrats... la viltat e la sutzetat de la matèria que ix del hom mascle en la fembra, Llull Cont. 103, 1. Haurà-hi molts lits, on haurà moltes beyles fembres, Llull Gentil 241. Tuyt cridant, hòmens e fembres: Muyren los francesos, Muntaner Cròn., c. 43. Fa contra natura tot rey... qui, a part sa muller, va a altre fembra, Scachs 17. Mala fembra, àvol fembra, fembra vil, fembra folla, fembra pública: (ant.) prostituta. Tota fembra àvol, doc. a. 1330 (Col. Bof. viii, 181). La mala fembra se posa blanquet e color e's tiny sos cabells e ses celles, Llull Cont. 104. No són enteses fembres vils, doc. a. 1330 (Col. Bof. viii, 181). Lo joue se pensà que fos qualque folla fembra o comuna qui stigués aquí per fer bona companyia als hòmens, Tirant, c. 395. Una puncella se féu fembra pública, Eximplis, i, 5.
|| 3. modernament, Dona, en sentit pejoratiu (Mall., Men., Eiv.); cast. hembra. Els fills de Déu s'ajuntaren | amb les fembres, i engendraren | la nissaga dels gegants, Alcover Poem. Bíbl. 18. «Aquesta fembra, sempre mou escàndol!» (Men.). «Ves-te'n d'aquí, mala fembra!»Y qui és aquesta mala fembra?, Alcover Rond. i, 104.
    Fon.:
fə́mbɾə (Mall., Ciutadella, Eiv.).
    Intens.:
fembreta (Han en gran e cordial privadesa algunes fembretes, Metge Somni iii); fembrassa (Reprenguí fort les fembraces, Spill 4861).
    Sinòn.:
— || 1, femella;— || 2, dona.
    Antòn.:
— || 1, mascle;— || 2, home.
    Etim.:
del llatí fēmĭna, mat. sign. || || 1, 2.