Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  femení
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FEMENÍ (ant. feminí), -INA adj.: cast. femenino.
|| 1. Propi de les dones. La potència... retentiva de la natura feminina per raó de la impressió de les coses vengudes per la appetitiva, Llull Arbre Sc. i, 101. No hagués progènia masculina, mas feminina, Pere IV, Cròn. 388. Maleyt linatge femení, Metge Somni iii. La formosor femenina | els varons féu arribar, Alcover Poem. Bíbl. 17.
|| 2. Pertanyent al sexe femení. Si lo cauall o guaran, tor, mardans o bocs o verres d'algú, emprenyen les egues, vaques, ouelles, cabres o truges d'altri, ço que d'aquests emprenyaments ix, és tot del qui és senyor de les coses feminines, Cost. Tort. III, ix, 10. «Flors femenines»; «arbre femení».
|| 3. Gènere gramatical al qual pertanyen la majoria dels noms que designen dones o animals femelles. Nom femení: mot pertanyent al dit gènere gramatical. Forma femenina d'un mot: la forma pròpia del mot, principalment adjectiu, quan pertany al gènere femení. E no puch pensar que sens gran misteri hagen noms femenins la major part de les províncies, Metge Somni iv.
|| 4. Efeminat Féu son fill hom femení, Spill 1011. Donauen terror als femenins hòmens thirsos, Hist. Alex.
    Fon.:
fəməní (or., bal.); femení (occ., val.).
    Etim.:
del llatí femĭnīnum, mat. sign.