Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  fermall
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FERMALL m.
Allò amb què es ferma o lliga alguna cosa; cast. atadura. Una cadena d'or tan gruixuda i sobrera que resultava un veritable excés com a fermall d'un rellotge, Ruyra Pinya, ii, 168. Especialment: a) Conjunt de dues peces d'or, d'argent o d'altre metall, una de les quals entra dins un encaix de l'altra, i que serveix per a subjectar dues vores de vestit, un cobricap, etc.; cast. broche. Demanen als bèsties de marits..., fermalls, anells, perles, collars, paternostres..., Metge Somni iii. En lo qual [collar] se té e penja un fermall d'aur redortat d'esmalt vert, doc. a. 1410 (Anuari IEC, v, 653). Dos fermalls grans d'argent qui entigament portauen les dones e apellauen-los texells, doc. a. 1436 (Miret Templers 569). Portauen grosses cadenes d'or e fermalls d'or ab moltes perles, Tirant, c. 42. Un bell fermall de perles ab molta pedreria gornit d'or, doc. a. 1461 (arx. mun. d'Igualada). D'aquestes tres pedres faç mon fermall, Ausiàs March, lxxxv.
    Fon.:
fəɾmáʎ (or.); feɾmáʎ (occ., val.); fəɾmáј (bal.).
    Var. ort.
ant.: fermay (doc. a. 1410, ap. Alós Inv. 25); fermayl (Inv. Anfós V, 166); fermal (doc. a. 1356, ap. Rubió Docs. cult. i, 175).
    Intens.
dim.: fermallet (doc. a. 1410, ap. Alós Inv. 25).
    Etim.:
del llatí *firmacŭlu, mat. sign. (derivat de fĭrmare, ‘fermar’).