Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. ferrada
veure  2. ferrada
veure  3. ferrada
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. FERRADA f.
|| 1. imatge  Recipient cilíndric o troncocònic, fet de dogues de fusta voltades de cércols de ferro, per a tenir aigua, vi, llet, etc.; cast. herrada. Una farrada o galleda de fust, doc. a. 1403 (Aguiló Dicc.). Estaven sobre lo pou dos ferrades en una corda ab què trahien aygua, Faules Isòp. 129. En un ban la ferrada, en l'altra el pallaçó, Berga MT 15. A certes regions, com Mallorca, les ferrades s'usen gairebé exclusivament per a munyir; a Catalunya és freqüent emprar-les per a tenir aigua i per a treure-la del pou. A l'Horta de València, Xàtiva, Alacant, la ferrada és més ampla que alta i serveix per a rentar l'escurada, fregar els pisos i tenir la roba en remull.
|| 2. per ext., Galleda de metall o de terrissa que serveix per als mateixos usos indicats (or., occ., val., bal.); cast. cubo, balde.
|| 3. Mesura antiga de líquids, que era el contingut d'una ferrada mitjancera. Lo quarter del vin a mesura de València en què ha tres ferrades de cort a sis persones lo dia, Ordin. Palat. 172. Per fer dos pitxers grans cascun de una ferrada, Inv. Anfós V, 187.
    Cult. pop.
Ball de la ferrada: dansa carnavalesca en la qual un fadrí armat d'un fuet se situa al costat d'una ferrada plena de llet o de calç, posada en terra, i la defensa a fuetades contra els altres fadrins que, fent rodona i dansant, procuren acostar-se a la ferrada i apoderar-se'n (Gòsol). Cf. Dicc. Dansa, i, 255.
    Loc.
—a) Tenir el cap com una ferrada: tenir el cap molt carregat, marejat, dolorit.—b) Cagar dins sa ferrada: fer una cosa desencertada, quedar malament (Bal.).
    Refr.

—«Sa càgola més petita caga dins sa ferrada» (Ciutadella); «Sa cabra més ronyosa caga dins sa ferrada» (Mall., Men.): vol dir que sovint l'individu més insignificant té més gosadia que el més capacitat.
    Fon.:
fəráðə (pir-or., or., bal.); faráða (Andorra, Esterri, Tortosa); faráðɛ (Sort, Tremp, Ll., Pla d'Urgell); ferá (val.).
    Intens.
—a) Augm.: ferradassa (doc. a. 1380, ap. BABL, vi, 472).—b) Dim.: ferradeta, ferradetxa, ferradeua, ferradiua.—c) Pejor.: ferradota, ferradot.
    Etim.:
del llatí ferrāta, ‘guarnida de ferro’.

2. FERRADA f.
|| 1. Ferralla. Item ferrade de ferro sens obrar, III diners, Leuda Tort. 1252.
|| 2. Quantitat variable de ferros dels que s'usen per a teixir els velluts per ordit, en teler a mà, i que constantment s'hi tenen teixits en les darreres passades col·locades, a fi que els fils que fan l'efecte del vellut no s'escorrin, ans al contrari, tinguin prou passades col·locades que els aguantin (Pons Ind. text.).
    Etim.:
derivat col·lectiu de ferro.

3. FERRADA f.
Acte de ferrar; cast. herrado. Podries arribar a la ferreria i dir al ferrer que demà vingui a ferrar-les...; quan fa temps que no s'han ferrat, algunes tenen mala ferrada, Scriptorium, desembre 1926.
    Etim.:
derivat de ferrar.