Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ferramenta
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FERRAMENTA f.
|| 1. Conjunt de peces de ferro que formen part d'un objecte, d'un edifici, d'una obra qualsevol (or., occ., bal.); cast. herraje. «Jo vaig fer tota la ferramenta d'aquesta casa». «La finestra té bona ferramenta». Ferramenta del timó: conjunt dels agullots i femelles del timó d'una barca. Tendrà condrets sis molins... de fferre e de tota fferramenta, de lantesat e tota altra fferramenta als dits sis molins necessària, doc. a. 1309 (RLR, viii, 57). Guarnir la dita campana de sa truja ab ses baldes, corrons, anelles e tota sa ferramenta, doc. a. 1472 (Arx. Gral. R. Val.). Els vehícols de carreteig... ab mandrós terratrémol de ferramenta, Víct. Cat., Film (Catalana, i, 242).
|| 2. Conjunt d'instruments de ferro, i en general d'instruments de treball de menestral; cast. herramientas. En aquest sentit col·lectiu, ferramenta és arcaic, fora de certs oficis, com el de calafat, en què encara s'usa ferramenta significant ‘conjunt de les eines’. L'escriuà pot deu comprar ferramenta, vianda e sàgoles, Cost. Tort. IX, xxvii, 10. Una cistela ab molta ferramenta, doc. segle XIV (Catalana, ii, 165). Una caxeta sotil apta a tenir ferramenta, en què havia una destraleta sense mànech e altres ferratges, doc. a. 1437 (BABL, xi, 157). Los turchs que veren que massa los strenyien, desempararen la ferramenta [les armes] e posaren-se en fuyta, Tirant, c. 271. Una senalla ab molta ferramenta, Inv. Pellisso, a. 1486.
|| 3. Eina, instrument de treball d'un menestral o agricultor (Calasseit, Ribera d'Ebre, Maestr., Cast., Val., Al., Mall.); cast. herramienta. Pagam an Ali den Portavi per lossear les ferramentes dels maestres, doc. a. 1309 (Boll. Lul. viii, 262). Ses ferramentes que es nostros menestrals mos forjan són molt xereques, Ignor. 44. A certs llocs, com Val. i Cullera, es distingeix entra ferramenta, que és instrument de menestral, i aïna, que és d'agricultor; però generalment aquesta distinció no existeix.
|| 4. Conjunt de les dents d'una persona o animal (Empordà, Ll., Pla d'Urgell, Calasseit, Gandesa, Tortosa, Maestr., Val., Al., Eiv.); cast. dentadura, dentado. «Encara tinc tota la ferramenta». «Té bona ferramenta per a moldre pedres rieres» (Tortosa). Tallar ferramenta: treure les primeres dents un infant (Eiv.). Li haguessis ficat es dits a sa boca... Tenia una ferramenta de salvatgina que me'ls hauria ben capolats, Ruyra Pinya, i, 54.
    Fon.:
fərəméntə (or., bal.); feraméntɛ (Ll., Gandesa, Sueca, Alcoi); feraménta (Calasseit, Tortosa, Maestr., Cast., Val., Al.).
    Etim.:
del llatí ferramĕnta, ‘peces o instruments de ferro’.