Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. fet
veure  2. fet
veure  3. fet
veure  4. fet
veure  fèt
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. FET, FETA adj. i part. pass.
de fer en totes les seves accepcions. Especialment: a) adj. Format, que ha assolit el seu desenvolupament natural complet o el té molt avançat. Home fet: home adult. El més fet dels dos fadrins, Penya Mos. iii, 124. Aquell cos, de dona feta, s'empetitia, Galmés Flor 25. Un llobarro, Temme! això ja és pesca d'homo fet, Ruyra Pinya, ii, 143.

2. FET (ant. feyt). m.
|| 1. Acció i efecte de fer; allò que hom fa; cast. hecho. Aquesta paraula uolch nostre senyor complir en los nostres feytz, Jaume I, Cròn. 1. Les paraules se deuen concordar ab lo fet, Pere IV, Cròn. 20. Jutjant com alcadi los fets de nengú, Proc. olives 530. Com vella els fets de sa infantesa escolta, Atlàntida, introd. Fet d'armes: batalla, acció de guerra. Cascun dia s'i fehien de molts bells fets d'armes, Tirant, c. 5. Tots los frares d'armes degen portar en fet d'armes sobresenyals vermells, doc. a. 1278 (Miret Templers 362).Tenir moltes paraules i pocs fets: prometre o amenaçar molt, però complir poques promeses o amenaces. «A cada mà tenc cinc dits, | ¿que et penses que siguin faules? | Jo tenc fets i tenc paraules | pels homos grans i petits» (cançó pop. Mall.).
|| 2. Allò que esdevé o que és realment; cast. hecho. La divinal providència que ordona totes coses fa axí esdevenir lo feyt, Genebreda Cons. 225. El fet és, o És un fet: és la realitat, ocorre en veritat. Lo fet és que mai pus som vist la seua cara, Saisset Hist. com. 13. De fet: en realitat, efectivament. Declaram lo dit alberch esser de ffet restituidor a la dita Francesquina, doc. a. 1422 (Miret Templers 427). Aytal com és en l'esguart sien de fet, Canals Carta, c. 9. De fet i de paraula: en el dir i en l'obrar. Sapiatz que'l sagrista de Tarragona s'enté a cab e a col ab uós de feit e de paraula, doc. a. 1251 (Pujol Docs. 26).De nom i de fet: amb la realitat concordant amb el nom. Sia rey no solament de nom, mas de fet, Egidi Romà, ll. i, pt. 2a, c. 7. L'amo del mas, l'avi Estrany, que ho era de nom i de fets, Víct. Cat., Ombr. 23. De fet i de dret: amb la realitat corresponent al dret. «Els tirans governen de fet, però no de dret».
|| 3. Afer, assumpte que és l'objecte d'un debat jurídic, d'un procés, d'una discussió; cast. hecho. La dona n'Estefania ha atorgad lo feit axí com auíem parlad, doc. segle XIII (Pujol Docs. 30). Vos suplicam e pregam que sobre aquest feyt vuillats entendre e proveir, doc. a. 1406 (Capmany Mem. ii, 207).
|| 4. Assumpte, feina pròpia d'una persona o professió determinada; negoci, afer en general; cast. asunto, negocio, tarea. Axí com los galiots fan los fets de la nau, Sermo St. Pere. Mercader amesuradament fassa sos ffets, Conex. spic. 4. Fer el seu fet, o els seus fets: fer allò que li pertoca, treballar en els seus afers propis. En fet de tal cosa: en matèria, en qüestió de tal cosa. Al fet de...: en quant es refereix a tal o tal afer. Vos responem primerament al fet de la obra de la reyna..., e en lo fet de les monedes nós, deu volent, y proveyrem, doc. a. 1404 (Arx. Cor. Ar., reg. 2238, fol. 92). Ja fos que'l germà del abat fos ben saui e subtil en fet de mercaderie, ell perdé tots los diners, Eximplis, i, 10. De gran fet: (ant.) de gran importància. Les paraules que uós deits són de gran feyt, Jaume I, Cròn. 373. Fer el fet (una cosa): servir, esser útil, esser convenient (Men.). «¿Te serveix aquesta capsa?—És un poc petita, però ja em fa es fet» (Men.). Esser més de fet: esser més convenient, preferible (Lluçanès).
|| 5. Joc de nois, en què tots els jugadors s'amaguen fora el qui paga; quan estan amagats, criden: «Fet!», i el qui paga els va a cercar, i en trobar-ne un, aquest paga (or., occ.); cast. escondite. a) fig. Aquells militars que juguen a fet amb les ballarines del número 4, Oller Pap. iv.
    Loc.
—a) Tenir molta llengua i pocs fets: esser bravejador, o informal en les promeses.—b) Més fets i manco cançons: es diu al qui parla molt i obra poc (val.).
    Refr.
—a) «A nous fets, nous consells».—b) «Del dit al fet hi ha gran tret».
    Fon.:
fét (pir-or., or., occ., val., bal., alg.).
    Etim.:
del llatí factu, part. pass. de facĕre ‘fer’.

3. FET m. ant.
Fetus. Tentost com lo fett | ha del cervell tot son acabament, Febrer Purg. xxv, 68. Ha de suportar la burra per respecte del fet, Agustí Secr. 183.

4. FET topon.
Poble de l'Alt Ribagorça.

FÈT
Fer fèt: encertar amb una bolla la d'un altre jugador (Mall., Men.). Fèt i pam: encertar la bolla d'un altre, i al mateix temps quedar a menys d'un pam de distància una bolla de l'altra, la qual cosa dóna un avantatge més al jugador qui ha fet fèt (Men.).
    Fon.:
fέ̞t (men.).