Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. feta
veure  2. feta
veure  3. feta
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. FETA f.
Acció assenyalada, esdeveniment notable; cast. hecho. Provehir de justícia a les gents que's clamaven e'ns suplicaven, los huns sobre diverses fetes, los altres en fer atorgar constitucions, Pere IV, Cròn. 153. Els déus estan irats per una feta del rei, mon pare, Carner Cofat 184. Mala feta: (ant.) malifeta, acció danyosa o vituperable. Que tota bèstia menuda qui entrarà en alguna mala feta, pac de ban tres diners, Mostass. Agual. (Jocs Fl. 1895, pàg. 210). «D'aquesta feta me'n recordaré tota la vida». «M'has fet una feta que no me l'hauria esperada mai de tu!»«Quina feta més indecent!»D'aquesta (o aquella) feta: des d'aquest fet, des d'aleshores. «D'aquesta feta no m'ha saludat mai més». Mirar la feta: estar passivament observant el que fan els altres. Veure la feta: veure allò que altri fa, sense prendre-hi part activa. «Els qui només han vingut per veure la feta. se'n poden anar».
    Fon.:
fétə (or., bal.); fétɛ, féta (occ., val.).
    Etim.:
del llatí facta, pl. de factum, ‘fet’.

2. FETA f.
Acte de fer l'oli o de moldre l'oliva. Es diu per contraposició a refeta: la feta és la primera mòlta, i la refeta la segona, quan se'n fan dues. «En aquest rodet fem feta i refeta» (Matons Voc. oli).
    Etim.:
femení de fet, part. pass. de fer.

3. FETA
Mot amb què els nois expressen l'acte de guanyar, en el joc de bitlles (Cat.), o el fet de poder encertar fàcilment la bolla del contrari, en el joc de bolles (Mallorca).