Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. feu
veure  2. feu
veure  3. feu
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. FEU m.: cast. feudo.
|| 1. Domini de què un senyor era investit pel sobirà o per un altre senyor de domini major, amb obligacions i drets determinats. De ipsa uila Sancti Johannis in ipsum quod habet ibi Arnallus per feu, doc. a. 1001 (BABL, vi, 390). Ipsa medietate per feu et alia medietate per alaude, doc. a. 1082 (Est. Univ. x, 143). En R. de Sauart, capelà nostre, és mirue de feu segons los altres compaynons seus, doc. segle XIII (Pujol Docs. 33). Ab la aiuda de Déu e ab aquels qui tenen nostres feus en Cathalunya e honors en Aragó, Jaume I, Cròn. 241. No sien escusatz de fer lo servisi aquels qui'l deuen fer per rahó d'alcun feu, doc. a. 1309 (RLR, viii, 66). Tenits lo comtat en feu per nós, doc. a. 1389 (Rubió Docs. cult. ii, 319).
|| 2. Territori o lloc que es té en feu. Si algunes baronies, castells, viles, lochs, feus o jurisdiccions, torres o cases o molins eren stades preses, doc. a. 1477 (Ardits, ii, 562).
|| 3. fig. Territori, població o comunitat que està sota el domini extralegal d'un cacic o d'altra persona amb qui ha contret obligacions. Burgundòfora havia baixat del seu feu expressament, Espriu Lab. 135.
Feu: llin. existent a Gir., Esponellà, Olot, Vic, Calaf, Masnou, Manresa, Mataró, Granollers, Barc., Ainet de Besan, Tortosa, Val., etc.
    Fon.:
féw (Barc., Val., Palma).
    Etim.:
del baix-llatí feudu <germ. fehu, mat. sign.

2. FEU f. ant.
Feces, solatges; cast. hez. Lo vi que hom no muda de vexell en vexell fa la feu, la qual feu lo corromp si molt hi està, Eximenis, Terç Crestià, c. 199 (ap. Balari Dicc.).
|| topon. Les Feus: fonts d'on surt el riuet Mola, a la província de Lleida (Aguiló Dicc.).
    Etim.:
del llatí faece, mat. sign.

3. FEU f. ant.
Desembocadura. Correch tota la costera de Malta entro a la feu de Roma a hon hach preses galees..., ell li manà que batés la costera entro a la feu de Roma, Muntaner Cròn., c. 149.