Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. fit
veure  2. fit
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. FIT, FITA
|| 1. adj. Ficat, clavat; cast. hincado, metido. Al cor tinch fita... la cara | e bona ymatge vostra paternal, Febrer Inf. xv, 82. Com aquell era rabiat de lo stral que tenia fit, Carta catalana d'Arborea, fol 2. Especialment, i avui exclusivament, es diu dels ulls, de la vista: Ab los ulls fits vers aquella honesta, Febrer Purg. xiii, 30. En Gutiérrez anà avansant los ulls fits en aquella clapa lluminosa, Oller Fig. pais. 133.
|| 2. De fit, o de fit a fit (o fit a fit, i ant. de fit en fit): loc adv., Fixament, amb la vista fixa; cast. de hito en hito. Los ulls veen més... com no guarden de fit en fit en lo sol que no fan com guarden de dret en dret en lo sol, Llull Cont. 352, 15. Totes elles... mirant de fit la sua presència, reposauen en delit no recomptable, Villena Vita Chr., c. 200. Y de fit a fit la fita y aguarda, Brama llaur. 229. Levat en alt e de fit sguardí, Febrer Inf. iv, 5. I ab tristos bels, mirant-me de fit a fit, s'entenen, Atlàntida vi. Mirí de fit l'estela que's fonia, Collell Flor 9 Se posa a mirar-lo-se fit a fit, Alcover Rond. ii, 277. En Roc se la mirava de fit a fit, Massó Croq. 80.
    Fon.:
fít (or., occ., val., bal.).
    Var. form.
(molt vulgar): fito-fito (mall.).
    Etim.:
del llatí fīctum, mat. sign. || 1, part. pass. de fīgĕre, ‘ficar’.

2. FIT m.
Fic, espècie de berruga (Rabós d'Empordà, Vendrell, Pineda, Tortosa, Xerta, Sóller, Men.).
    Etim.:
de fic, modificat probablement per influència de fit art. 1.