DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. FLECA f.
Forn de pa, i botiga on venen el pa; cast. tahona. «Eixe xiquet és un fartó; es menjaria una fleca sencera!» (val.). Pa de fleca: pa blanc, de casa del forner (per oposició al pa negre o fet en casa de pagès). Que lo pa de fleca sia en tot cars bé cuyt e bé pastat, Mostassaf 15. Envia la minyona a portar una rajola de xocolata... o un pa de fleca... a casa d'algun pobre malalt, Genís Julita 8.
    Loc.—a) Anar a la fleca de Jesucrist o Seguir les fleques de Crísto: anar a captar. Per les fleques de Jesús | a demanar una almoina, Verdaguer Flors Mar. 89.—b) Donar fleca (a una cosa): menjar-se una cosa (Mall.).—c) Quan un infant diu: «Mare, vull pa!», li contesten: «A la fleca del Ros n'hi ha!» (Empordà).
    Refr.
—«El pa de fleca, el cor asseca» (Manresa); «A la fleca, el cor s'hi seca» (Empordà); «Pa de fleca, la panxa buida i l'esquena seca» (Tírig): es diu per proclamar la inferioritat del pa blanc respecte del pa integral.
    Fon.: flέkə (or.); fléka (occ., val.). A Mallorca ja no s'usa el mot fleca, però no fa gaire anys que els vells encara deien pa de fleca al pa blanc.
    Etim.: V. flequer.

2. FLECA f.
Eixart d'empeltar (Empordà). «En aquest perer hi posarem dues fleques». Se empelta lo noguer ab ell mateix y ab pruner, ab fleca, Agustí Secr. 51. Empeltada la tòria am fleques del país, donava tant o mellor resultat que la vinya antiga, Pous Empord. 18.
    Fon.: flέkə (or.).
    Etim.: incerta, però és probable que tingui què veure amb el germ. vleke ‘dardell’ (d'on ve el fr. flèche, cat. fletxa, etc.).