Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. fleca
veure  2. fleca
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. FLECA f.
Forn de pa, i botiga on venen el pa; cast. tahona. «Eixe xiquet és un fartó; es menjaria una fleca sencera!» (val.). Pa de fleca: pa blanc, de casa del forner (per oposició al pa negre o fet en casa de pagès). Que lo pa de fleca sia en tot cars bé cuyt e bé pastat, Mostassaf 15. Envia la minyona a portar una rajola de xocolata... o un pa de fleca... a casa d'algun pobre malalt, Genís Julita 8.
    Loc.
—a) Anar a la fleca de Jesucrist o Seguir les fleques de Crísto: anar a captar. Per les fleques de Jesús | a demanar una almoina, Verdaguer Flors Mar. 89.—b) Donar fleca (a una cosa): menjar-se una cosa (Mall.).—c) Quan un infant diu: «Mare, vull pa!», li contesten: «A la fleca del Ros n'hi ha!» (Empordà).
    Refr.

—«El pa de fleca, el cor asseca» (Manresa); «A la fleca, el cor s'hi seca» (Empordà); «Pa de fleca, la panxa buida i l'esquena seca» (Tírig): es diu per proclamar la inferioritat del pa blanc respecte del pa integral.
    Fon.:
flέkə (or.); fléka (occ., val.). A Mallorca ja no s'usa el mot fleca, però no fa gaire anys que els vells encara deien pa de fleca al pa blanc.
    Etim.:
V. flequer.

2. FLECA f.
Eixart d'empeltar (Empordà). «En aquest perer hi posarem dues fleques». Se empelta lo noguer ab ell mateix y ab pruner, ab fleca, Agustí Secr. 51. Empeltada la tòria am fleques del país, donava tant o mellor resultat que la vinya antiga, Pous Empord. 18.
    Fon.:
flέkə (or.).
    Etim.:
incerta, però és probable que tingui què veure amb el germ. vleke ‘dardell’ (d'on ve el fr. flèche, cat. fletxa, etc.).