Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  florir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FLORIR v.
|| 1. intr. Treure flors les plantes; aparèixer (les flors); cast. florecer. En lo ver broten, florexen e fullen e ramen los arbres, Llull Felix, pt. iv, c. 10. Per virtut de Déu lo dit bastó florí, Eximplis, ii, 118. Mostrau-vos a qui us enyora, | clavell a punt de florir, Verdaguer Idilis.
|| 2. intr., fig. Aparèixer, produir-se una cosa agradosa; manifestar-se com una flor que es desclou; cast. florecer. La gràcia diuinal qui fa florir e verdejar les vostres obres, Villena Vita Chr., c. 8. Un somrís que a tot ora li floria, Verdaguer Flors Mar. 78. Un idili subtilment florí, Ramis Clar. 35. En vostres dits floria el miracle, Riber Sol ixent 22. Quan floria solitària una veu a dintre meu, Barceló Poes. 91.
|| 3. intr., fig. Prosperar, estar en ple vigor; cast. florecer. En el qual temps florí en Italia Boeci, Genebreda Cons. 8. Encara serven los noms de les dones que en aquelles per actes magnífichs floriren, Metge Somni iv. Aquí els titans lluitaven, allà ciutats florien, Atlàntida i.
|| 4. refl. Cobrir-se de floridura; cast. enmohecerse. Per a que no's floreixin los pernills i demés recapte, Serra Calend. folkl. 20.
|| 5. tr. Cobrir de floridura; fer sortir floridura; cast. enmohecer. «S'humitat d'es rebost ens ha florit es pa» (Mall.). Florir ses orelles a algú: cansar-lo de sentir la mateixa cosa (Mall.). Y com a bons mallorquins mos hauran de florir ses oreyes, Ignor. 1.
|| 6. refl., fig. Neguitejar-se, consumir-se esperant; cast. pudrirse, consumirse. «Encara no ve, aquest home! Em fa florir!»Y 'ls camps no's podian fangar, y 'l bestiar s'havia de florir a la cort, Genís Julita 15. a) tr. Neguitejar, produir malestar per impaciència d'esperar. Un sol neguit lo floria: lo de tornar a casa d'hora, Pous Trescant 15.
|| 7. refl. Passar-se una jugada perquè els jugadors no es troben en condicions de jugar, a causa d'haver rebut males cartes (Tortosa).
    Loc.
—a) No deixar florir una cosa: gastar-la aviat.—b) No florir-se una cosa a algú: dir-la o descobrir-la amb facilitat, no saber guardar-la secreta (val.).—c) Florir-se el pa a la boca d'algú: guardar-se bé el secret.—d) ¿Què he de florir (a tal o tal part)?: què hi he de fer? quines feines hi tinc? (Mall.).
    Refr.
—a) «Arbre que floreix, pot donar fruit»: vol dir que tota dona reglada pot infantar.—b) «Lo que no floreix, no pot granar»: vol dir que una dona no reglada no pot infantar.—c) «Pa que no he de menjar, no faç cas que es floresca»: no em ficaré en allò que no m'importa (Mall.).
    Fon.:
fluɾí (pir-or., or., men., eiv.); floɾí (occ., mall.); floɾíɾ (val.).
    Conjug.:
segons el model partir.
    Etim.:
del llatí florēre, mat. sign. || 1.