Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  fogassa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FOGASSA f.
|| 1. Massa de farina pastada, generalment de forma rodona, de diferents dimensions i amb diversos ingredients, segons les comarques; cast. hogaza, pan. Et fogaces X, doc. a. 1075 (Rev. Biblgr. Cat., iv, 12). Una fogassa de pa, Capbr. Vall Ribes 56. Aportà foc e lenya e un sedaç e farina e aygua, e dix volia fer una fogaça, Llull Blanq. 82, 6. Si falsia en lo pes és trobada, la flaquera... pert la fogaça que és naquiça ne de meyns pes, Cost. Tort. IX, xiv, 1. Per dotze fogaçes de pasta reyal, doc. a. 1470 (Arx. Gral. R. Val.). Se'n ha anat en la seua fogassa de pa roig baix lo bras, Guinot Capolls 81. Especialment: a) Coca cuita al caliu i de pressa, amb cocció incompleta (Empordà, Plana de Vic).—b) Pa gran, rodó i planer (Rosselló, Tortosa, Maestr., Cast., Val.).—c) Coca feta de farina de blat i moniato (Xàtiva).—d) Pa integral, amb un forat enmig, que en alguns poblets es dóna als feels en sortir de l'església el dijous sant (Camp de Tarr.).—e) Pa rodó, aplanat, amb barreja de matafaluga i oli i un polset de sucre (Ulldecona).—f) Peça de pasta dolça que avui s'anomena més aviat tonya (Biar).
|| 2. ant. Peça de pa que el vassall havia de donar al senyor en dies determinats; cast. hogaza. Quod faciatis sensum annuatim una perna de III solidos et II fogaças et | migera de vi et | sester de civada, doc. a. 1176 (Rev. Biblgr. Cat., iv, 7). Franchs de fogaces de pa que eren acostumatz de fer en la dita val, doc. segle XIV (Priv. Ordin. Valls Pir. 221). Fa quiscun any de cens dita universitat una gallina e una fogasa o vullen-se dos dinés per la fogasa pagadora a nadal, doc. a. 1497 (arx. de Montblanc).
|| 3. Peça de formatge, semblant a un pa (Mall., Men.); cast. queso. Fogassa amenosa o petita: la que pesa menys de sis lliures. Fogassa grossa: la que passa de vuit lliures. Me portaren dos fogaces de formaie, doc. a. 1558 (Miret Templers 582).
|| 4. ant. Qualsevol massa de pasta semblant a un pa. Nos trametats cent pans o faguaces [sic] de figues d'aquexes que's fan en aquexa terra, doc. a. 1406 (Anuari IEC, v, 600).
|| 5. fig. Massa pastosa d'excrement (Men.).
    Loc.

No tindre casa ni fogassa: no tenir casa ni fogar (Benassal).
    Refr.
—a) «Els morts, a la fossa; els vius, a la fogassa»: vol dir que els sobrevivents solen divertir-se sense recordar-se dels difunts (Segarra).—b) «De pans i fogasses, en fan tants com volen»: significa que una mateixa cosa es pot dir o contar de diferents maneres i haver-hi gran diferència d'una versió a l'altra (Men.).—c) «A mon pare li diuen Fogassa, i jo em muic de fam»: es diu referint-se als qui passen estretors per viure, malgrat de tenir parents rics (Val.).
    Fon.:
fuɣásə (or., men., eiv.); foɣása, foɣásɛ (occ., val.); foɣásə, foʝásə (mall.).
    Intens.:
—a) Augm.: fogassassa, fogassarra, fogassota, fogassot.—b) Dim.: fogasseta, fogassetxa, fogassel la, fogasseua, fogassiua, fogassona, fogassó, fogassoia, fogassina, fogassí.
    Etim.:
del llatí fŏcacĭa ‘cuita al caliu’ (cf. «subcinericius, cinere coctus et reversatus: ipse est et focacius», Isidor, Etym. XX, ii, 15).