Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. foll
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. FOLL, FOLLA adj. i subst. m. i f.
|| 1. Mancat totalment de la raó, o que la té greument pertorbada; cast. loco. Bé és foll si no s'alegra més de vós que del tresor que atroba, Llull Cont. 1, 2. Aquell és foll viandant o caminant qui, gordant per los lochs delitables, s'oblida del loch on va, Scachs 95. En taula no és ohit lo prudent, mas lo foll albardà, Isop. Faules 20. Jo la veig per les murades | com a folla pegant bots, Picó Engl. 36.
|| 2. Propi de boigs, de persones mancades de l'ús de la raó; cast. loco. Per la gran culpa del meu foll desig, Llull Blanq. 1. Per mon foll seny e per mal consell, Pere IV, Cròn. 215. Per complir lur foll voler mataren lurs fills, Metge Somni iii. Més val callar que foll parlar, Jahuda Dits, c. 17. Per les folles paraules que li oí dir, Tirant, c. 319. Lluny d'aquí, folla alegria!, Costa Poes 93. La dansa folla de les espurnes, Ruyra Parada 40.
|| 3. Que obra irracionalment, contra el bon seny; cast. loco, vano. «Anar foll» un molí: funcionar en va, per haver acabat el gra que tenia per moldre (Mallorca). Folla fembra: (ant.) prostituta. Estauen folles fembres de bordell, Llull Felix, pt. vii, c. 5. Lo joue se pensà que fos qualque folla fembra o comuna, Tirant, c. 395. En foll: (ant.) en va, en buit; en repòs, sense aplicació. No veg neguns hòmens, Sènyer, qui en tan gran treball tenguen la terra com laurador; car tot dia se combaten ab ella e giren-la e menen-la sà e là, e no la lexen estar en pau ni en foll, Llull Cont. 121, 5. A bèstia morta, en foll e sens tot profit li posa hom medicines o erbes medicinals al nas, Hist. Troy. 45. Anar en foll: (ant.) obrar inconsideradament, contra raó. Mes imprudents | e negligents | ... | anant en foll, | estropeçant, Spill 8910. Posar el peu en foll: posar-lo en fals, en buit (Aguiló Dicc.). A la folla: (ant.) desbaratadament, sense seny. Se manà que a més de los tres premis, se'n donés un al que millor justés a la folla, doc. a. 1573 (ap. Aguiló Dicc.).
|| 4. (Animal) rabiós (pir-or., or.); cast. rabioso. Un goç de dos nassos... ample de pitral i foll com un bitxo, Víct. Cat., Ombr. 49.
|| 5. per ext., Coent, mal de sofrir. Una ceba posada en fresch, per folla que sia, 's torna dolsa, Bosch de la Trinxeria Recorts 133.
    Fon.:
fɔ́ʎ (pir-or., val.); fóʎ (or., occ.).
    Var. ort.:
fol, fola (Hom. Org. 4); foyl, foyla (Llull Cont. 292, 20); foyll, foylla (Muntaner Cròn., c. 287); foill, foilla (Cançon. Urgell, Guillem de Cervera).
    Etim.:
del llatí fŏlle, ‘manxa’, ‘pell buida’. El mateix origen té el fr. fou.